Una història qualsevol (I)

La Laia sabia que anava a morir. Ho va saber des de el dia en que es va apuntar a una web on va oferir el seu sofà a qualsevol desconegut que el necessites. El funcionament és ben simple, et registres, deixes la teva informació (adreça, ciutat, tipus de sofà, disponibilitat, gustos, aficions,...) per tal que qualsevol persona que estigui de pas per la teva ciutat es posi en contacte amb tu per passar una nit. Estava esperançada amb la possibilitat que algun pertorbat li respongués al seu anunci i així, fer que un altre fes el que ella no s’atrevia a fer. Estava cansada de ser el centre i el motiu de les baralles entre els seus dos pares divorciats. I per si fora poc, a més havia d’aguantar a la nova novia del seu pare, més siliconada i amb els llavis més encartutxats que l’anterior. Estava cansada de la vida que portava, estava esgotada de treballar de recepcionista en una torre d’oficines del centre i que ningú li fes cas. Més d’un cop havia pensat que si un dia ella faltés, ningú es donaria compte.

Per això, el dia en que la va trucar el John, va ser el dia més feliç de la seva vida. En John era un estudiant, si es que es pot dir així d’una persona que ja ha acabar els estudis i que s’ha agafat un any per donar la volta al món, de la universitat de Melbourne. L’havia trucat al migdia, en referència a l’anunci de la web i volia saber si l’oferiment encara era vigent. Naturalment, la Laia li va dir que si i van quedar per veure’s més tard a plaça Catalunya, ella portaria un exemplar de la revista Jara y Sedal i ell portaria un barret mexicà de les Rambles.

La trobada va ser freda, normal en dues persones que no s’havien vist mai. A el John li va sembla que tenia al davant una noia intel·ligent, simpàtica i agradable en el tracte. No obstant, els seus ulls amagaven quelcom que li despertava un sentiment de pena cap a aquella noia. Les impressions de la Laia envers el John eren força semblants, però a diferència que ella esperava que aquell noi ros amb ulls blaus fos el seu assassí.

Continuarà...

No l'aparquis, ell no ho faria

Més d'un ja deu haver llegit/sentit la noticia que en el centre comercial Gran Via 2 ha obert un espai destinat per aparcar el marit. No he dubtat ni un segon, que si per exemple, qui oferís el servei fos el Camp Nou i es tractés d'un "aparcamullers", saltaria més d'una associació en defensa de la dignitat i de l'honor de la dona maltractada. Però no és el cas i ja els hi esta bé. El que no entenc molt bé és la finalitat del servei en si. En principi es tracta d'una sala de relax on hi han varis sofàs, una tele i varies revistes per passar l'estona. Fins aquí tot correcte. Ara bé, li cal a un home anar fins al centre comercial per veure la tele i/o fullejar unes revistes? Es que no ho pot fer en la intimitat i/o comoditat de la seva llar? Sospito que el servei en si no va dirigit als homes, sinó als calçonassos que no s'atreveixen a dir no a passar-se la tarda d'un dissabte comprant, entre els que m'hi incloc.

Una altre pregunta que em vaig fer va ser. "Si ens demanen que les acompanyem anar a comprar i només arribar ja ens aparquen, llavors perquè volen que hi anem?" Desenganyem-nos, no es perquè vulguin la nostra opinió quan s'estan emprovant alguna cosa. No senyor, perquè sinó no ens aparcarien, anirien a comprar i desprès ens recollirien. Ni tant sols es per pagar, perquè això es pot solucionar demanant-nos la targeta i així s'eviten el sentir allò de: "100 euros un pantalons? a la plaça són mes barats i tu me'n compres 5". L'única raó, es que només volen que hi anem per portar les bosses durant tota la tarda. Des de aquí proposo a la direcció de Gran Via 2, que si realment volen fer feliços als calçonassos, s'oblidin de l'aparcamarits i que inventin la figura de l'acompanyant. Un empleat del centre, que per un modest preu, els hi portés les bosses de les botigues al cotxe, alliberant així d'aquesta feixuga tasca als milers de calçonassos que deambulem per els seus passadissos i alhora ens podrem quedar a la nostra casa practicant el que més ens agrada: fer de Rodriguez. Més d'un ho pagaria.

Canviant de tema

Últimament he rebut forces comentaris de que només escric sobre esports. Bé, concretament només dos, però per un bloc modest com aquest, això és una multitud. Tal i com deia un expresident: "Vayase sr. Xbgras, vayase". ui, perdó m'he equivocat de cita: "Puedo prometer y prometo" que no hi escriure més sobre aquest tema en aquest bloc. Sinó que ho faré aqui. I per tal d'acomiadar-me tal i com déu mana, que millor que una cançó que vaig escoltar l'altre dia al Bar:

La cançó esta cantada per el Bakero, el Laudrup, el Txiki, el Koeman, l'Eusebio y l'Alexanco, inclosa en un disc titulat "Aquest any si!!!" i publicat el 1991. No cal dir, que tinc el disc i que reconec haver-lo escoltat més d'una vegada. Bé i més de dos.

Frank contra les cordes, moment de rematar-lo?

Ahir vaig llegir en el blog del RacoDC una entrada en la que reclamava la sortida de Frank Rijkaard i vaig comentar que no hi podia estar més en desacord. I a dia d'avui i només 24 hores desprès, encara penso el mateix. Veurem demà. Bàsicament per dues raons: Primera i fundamental, estem a Novembre i l'equip encara esta viu en totes les competicions. És moment per fer revolucions? No, això millor fer-ho a finals de temporada o com a revolsiu extrem en cas de vital necessitat.

I segona, val més boig conegut que savi per conèixer. Avui, llegeixes la prensa i surten noms com Capello, Mourinho, Van Basten, Lippi, Koeman, Valverde o fins i tot Clemente. Ens hem tornat tots bojos? Capello, Mourinho o Clemente? Pasarem de tenir un bomber, un entrenador amb mà esquerra, educat, intel·ligent, que sap tractar la prensa i la toreja com ell vol a un piróman, un entrenador amb poc tacte, groller, provocador i amb facilitat per enfrontar-se a la prensa i companys de professió.

Es que l'únic important és la victoria, no importa els mitjans, sinó el fi i si cal sortir amb 6 defenses es fa. Tot sigui per la victòria final. Es que es pot pensar que noms com Capello o Mourinho et garanteixen resultats immediats. Home, es sospitós que els dos encara estiguin a l'atur.

"Es que l'equip necessita mà dura, fa falta que algú doni un cop sobre la taula,..." són les frases que més es senten en les tertulies. Afegiria també la coletilla " i Frank es incapaç de fer-ho". Em recorda a quant no funciona la televisió, hi han dos formes d'afrontar l'averia: el que s'aixeca i pica al lateral de la tele esperant i desitjant que així s'arregli i el que es queda assentant el sofa dient que es cosa d'ells. Home ni una cosa ni l'altre.

Sòc de l'opinió que Frank s'ha de quedar fins a final de temporada i llavors ha d'entendre que ha arribat el final d'una etapa, que no vol dir fer-lo fora. O com a mínim s'ha de quedar fins que es tinguin opcions de guanyar quelcom, per respecte a una persona que ens ha donat títols i bon joc i per coherència a un projecte que a començaments de temporada era vàlid per tots. En el cas que no fos així i que hi hagués un revolució, sòc de l'opinió, tal i com escriu Enric Banyeres, d'apostar per Guardiola com a tècnic pont fins a final de temporada. Una persona així, no la poses pel seu curriculum, sinó per provar-lo i tenir-lo a la recàmera per si arriba el cas. Sinó el Barça B l'entrenaria un Quique Costas o un Pere Gratacós de la vida. I en finalitzar la temporada s'estudia si es continua amb el mateix entrenador o si es fitxa i/o s'inicia un projecte nou. Per si de cas, proposo dos noms: Ernesto Valverde i Michael Laudrup.

Valverde pel seu curriculum, perque portar l'Athletic a la Uefa i arribar a la final amb l'Espanyol no ho fa qualsevol. I menys amb un equip de cantera i de filosofia especial (Athletic) o amb un equip fet a base de cantera (Gorka, Jarque i Tamudo) i de retalls d'altres equips (Luis Garcia, Riera o Rufete). I Laudrup pel seu bon gust futbolistic i perque esta mantenint el tipus amb un Getafe amb moltes variacions respecte al del any passat i que a més juga a Europa.

Les dos serien apostes arriscades, però també ho ha ver en el seu dia el fitxatge de Rijkaard i no ens podem pas queixar.

La vida dóna sorpreses

Real com la vida...

Sento el retard, masses coses a fer i ens queda tan poc temps per fer-les, que cantava algú. No se si us passa a la resta de bloggers, però si mai algú s'inventés una màquina que transformi els pensaments en escrits, es faria d'or. Em passa sovint, que penso en un tema, el començo a escriure mentalment i fins i tot li corregeixo les faltes , per llavors arribar a casa i oblidar-me del tema i posar-me a fer altres coses.

Bé, al que anàvem, avui us parlaré d'una sèrie de TV britànica, que tot i que ja n'havia sentit a parlar, la vaig veure recomanada en un bloc cull nom no em vull enrecorda. La sèrie en qüestió es The IT Crowd i tracta sobre un departament d'informàtica d'una gran empresa format per una jefa que no en té ni idea, un tio vago i apalancat i un geek amb pinta de Steve Urkel. Lo que més m'agrada, guions i situacions surrealistes a part, es que em sento plenament identificat en el personatge del Roy. Sobretot, quant el truquen perquè hi ha un problema en algun ordinador, el primer que pregunta és: Has provat de parar-lo i tornar-lo a engegar? i si la resposta és afirmativa, torna a preguntar: Has mirat que estigui tot ben connectat? Quants cops en la meva vida m'he trobat en la mateixa situació i he fet exactament las dos mateixes preguntes...

Com a mostra, un botó:

Apunts del Glasgow Rangers - FC Barcelona

Nou partit de Champions, nova crònica. Sort que no la vaig escriure ahir, sinó no salvaria a ningú. Avui es veu diferent, un empat permet continuar sent líder de grup, restant encara dos partits al Camp Nou i un fora. Guanyant els partits de casa (Rangers & Stuttgart) permetria anar molt més relaxats al difícil camp del Lió i inclús podria assegurar-nos el primer lloc. Això no treu, que els últims minuts a Ibrox fossin vergonyosos per un equip que hauria de tenir sempre l'obligació moral de guanyar. La tàctica de nedar i guardar la roba que en diuen.

Més coses positives d'ahir... només destacar la defensa, que va ser l'únic que li va funcionar ahir a Frank. Puyol immens com a lateral dret, amb més presència ofensiva durant la primera part, i que va ser dels pocs que va aportar perill. I que això ho hagi de fer un central reconvertit a lateral... L'aposta de Thuram com a central va sortir bé, sobretot en l'aspecte de controlar el joc aeri del rival i ve també Milito en el tall i l'anticipació. Abidal ahir sense problemes, tot i que li vaig trobar a faltar més presència ofensiva per obrir el camp i córrer la banda.

De mig camp en amunt... buff es que no en salvo ni un... Iniesta totalment out, com més endarrera jugui, menys possibilitats tenim de veure la seva millor versió. Com a mig centre o creador compleix, però crec que esta demostrat aquest any que on millor rendeix es davant, associant-se amb els davanters i no amb els interiors. Xavi per la seva part no va imposar mai el ritme de joc que més li convenia al Barça en tot el partit. Últimament s'esta especialitzant massa en convertir el seu joc massa pla, només obrint a les bandes, en passades verticals,... en definitiva, previsible i avorrit. Del mig, el millor, el Guddjohnsen crec que va aprofitar el partit per revindicar-se com a substitut de Deco. Naturalment no tenen la mateixa importància en el joc, però si un recorregut similar i més presència física. M'agradaria veure algun dia un mig camp amb Guddjohnsen, Touré i Deco.

Si del mig camp, n'he pogut salvar un, em sembla que no puc dir el mateix de la davantera. Comencem pel més jove, Messi o, millor dit, Lionel Josolcontraelmón Messi. Ho vaig dir un dia, el dia que li surten les coses molt bé, però sinó el seu joc es completament estèril., sense sentit. Ahir es va fer un fart de córrer en paral·lel a la portaria, quant hauria de fer tot el contrari: córrer cap a ella. És jove i encara té molt per apendre, com per exemple associar-se més i millor amb els companys (i no em refereixo als teva-meva al mig camp totalment inútils) i a córrer cap a l'espai o tirar diagonals. Segon apartat: ahir es jugava amb davanter centre? Doncs no i un servidor ho vaig trobar en falta. Incomprensiblament, el millor que tenim, ara per ara, estava tirat a la banda. Home, Henry no es un 9 clàssic però si que com a mínim es capaç d'oferir-te una serie de moviments (arrosegar defenses, tirar diagonals,...) que cap dels tres d'ahir t'ofereix. En canvi, tirat a la banda i davant d'un equip que t'ofereix pocs espais i moltes ajudes defensives és completament inútil. Primer perquè no tenia capacitat de regat i segon, tampoc tenia oportunitat d'associar-se amb ningú. I en tot això, qui era el davanter centre titular? Doncs un migcampista més. Ronaldinho ahir va tocar més pilotes al costat de Xavi o Iniesta que davant de la frontal de l'àrea. La única oportunitat que va tenir, sense comptar les de pilota parada, va ser un moviment de davanter, una pilota a l'espai que va aconseguir centrar. Vaig pensar que veuria la llum, que s'adonaria del que havia de fer. Estava equivocat. Per contra, va retrassar la seva posició, sent un migcampista més en atac i el primer en defensar. Total, que no es movia en un radi de 10-15 metres. Més consequències d'això: el joc es va tornar lent, horitzontal, sense movilitat i tothom la demanava al peu. No se on he llegit que Ronaldinho s'ha convertit en la pitjor versió de Riquelme (No el del Barça, sinó el del Villarreal i Argentina), lent, sense regat, sense movilitat, ni un sprint, tot al trote i que viu exclusivament del seu toc de pilota, ja sigui per xutar una falta o per fer passades.

Els Tres Tombs de Brasil

Si senyors, aquest cap de setmana es disputa la ultima i emocionant carrera que decidirà qui és el campió mundial de l'"esport" més aburrit del món mundial. I poso esport entre cometes perque no se si considerar-lo com a tal o com un circ. Oh, es que el pilots són capaços de perdre nosequants kgs en una carrera... Em poso en ple dia d'estiu a 40 graus a la sombra amb un jersei de coll llarg i segur que també suo la cansalada, i no ho considerem un esport, no? Oh, es que són capaços d'aguantar nosequantes forçes G amb el coll en cada curva... A veure, estem cançats de veure per la tele concursos estupids de qui menja més hamburgueses en una hora, records del món en estirar camions amb els péls de la barba,... això tambè ho considerem un esport?

El món de la F1 cada dia s'acosta més al Pressing Catch, o sigui, entreteniment pur i dur. Un circ on cada vegada més hi té més importància els diners. Algun problema que sigui així? Per mi cap, ja s'ho faran... Bé si, un: s'em fa, cada vegada més, pesat veure una carrera de principi a final. Existeix algun esport, esdeveniment esportiu o espectacle televisiu on ja se sapiguen el resultat 24 hores abans? Doncs si, aquesta és la Formula 1, on la classificació del dia abans condiciona en un 80% el resultat final de la prova.

Per això a partir d'ara batejo el circ de la F1 amb el nom de "Els Tres Tombs". Raons, moltes:
- Es tracta de fer voltes en un circuit.
- Els participants van carregats, uns de gasolina i els altres de hortelisses.
- Els participants van patrocinats, uns de marques internacionals i els altres de "Fruteria Manoli", "Transports Alt Urgell",...
- L'únic alicient per mira-ho és per veure com la caguen, literalment en el cas dels burros i caballs o per veure com surten de pista els altres.
- Tal com comencen, acaben. Adelantaments? perque si han d'arribar al mateix lloc...

L'únic bo que em ve el cap amb la cursa final d'aquest cap de setmana, es que a partir de dilluns, T5 en deixarà de donar la tabarra amb el Lobató & Alonso...

[Foto suprimida per no ferir la sensibilitat de ningú ni el seu dret d'autoria.]

Imatge de l'últim gran premi celebrat a Cassà de la Selva

Tonto és qui fa tonteries

Una vegada, un savi informàtic em va dir: "Pensa sempre que l'usuari final és tonto i, com a tal, pensarà i farà tonteries." Avui hi puc afegir: "A més, et preguntarà tonteries i et demanarà tonteries."

Llàstima que aquesta llei no escrita no digui per enlloc que, arribats a aquest punt, l'informàtic té la potestat per fotre-l'hi un cop de teclat al cap o de posar-l'hi el ratolí pel cul fins que li surti la merda per la boca. Sense oblidar, es clar, que el client sempre té la raó.

Mami, que será lo que tiene el negro...

P.D.: Juro que volia escriure un post sobre l'inici de la lliga ACB i de com l'afronten els equips catalans, però al veure la foto, simplement un es queda sense paraules. Potser un altre dia, quant m'hagi refet...

Apunts del VfB Stuttgart - FC Barcelona

El pitjor partit dels darrers jugats pel Barça, cosa que no ha perque significar res dolent vistos els ultims partits. Tot i això el partit va tenir varis aspectes negatius: el primer, i potser més important, és la lesió de Marquez i Puyol que deixa una mica més desprotegit l'aspecte defensiu de l'equip i que s'han de sumar a les d'Edmilson, Zambrotta, Touré i Milito. Segurament l'argentí i el català podran jugar en la pròxima jornada de lliga, però el descans pels partits de seleccions anirà molt bé per recuperar efectius.

L'altre aspecte a destacar seria l'alineació dels tres petits. El fet en si, no és dolent, ja que en teoria podrien jugar perfectament junts i guanyar partits amb solvència. L'error seria en tornar a creure, tal i com es va fer l'any passat, que aquesta formula es competiva a Europa o en els grans partits. Sort en va tenir Iniesta que en l'Stuttgart no hi havia ningu que realment crees perill a partir de la migapunta, perque desenganyem-nos, un xicot de 1,65 no imposa tan com un negre de dos metres o que un mexicà cantant ranxeras.

Però no tot ha de ser negatiu, sinó que hi van haver coses positives. O millor dit, es va continuar fent bé la feina. I tot gràcies a l'estat de forma que viuen principalment tres jugadors: Iniesta, que posis on el posis rendeix a la perfecció, Deco, omnipresent en la zona d'atac, i Messi, que accelera la velocitat de la pilota on es necessari.

Ahir Iniesta va haver de jugar de migcentre, segurament perque es dels tres petits qui millor encaixa, ja que Deco no té el sentit tàctic que es necessita i Xavi és poc contundent. Tot i això, no va jugar malament, fins i tot, robant algunes pilotes. Però que ningú s'enganyi, ni a Anfield, ni a Stamford Bridge, ni a San Siro,... pot funcionar. Deco sembla viure una segona joventut, o més ben dit, sembla que torni a ser el que era. Apareix a tot arreu, i segurament aquesta movilitat que esta tenint amb Xavi o Iniesta és una de les claus que el joc d'atac torni a tenir la frescura i la velocitat necessaria. El Barça, ara mateix, mou la pilota en vertical i a prop del centre central, obligant a l'equip contrari a bascular continuament i esperant el moment oportú per donar una marxa més a la velocitat i així sorpendre. I qui és l'encarregat de pitjar l'accelerador? Doncs el jugador que esta més en forma: Messi. Però no es l'única forma, diguem que Messi accelera el joc amb la pilota als peus, amb regats o associasions amb els companys, però aqui també hi té un paper important Henry, que amb les seves diagonals i passades a l'espai genera molt perill.

I Ronaldinho què? Doncs la primera part molt bé, molt participatiu i realitzant passades llargues que generen ocasions de gol. I poca cosa més. Normal en un jugador que bé d'una ¿lesió?, que en el seu primer partit, desprès de la inactivitat, acusi fisicament el desgast. Veurem com evoluciona, però esta clar que a un jugador com ell se l'hi ha de demanar molt més que un parell de passades de mèrit o que una falta ben tirada. Tot i això, paciència.

Els petits plaers de la vida

Lo millor que li pot passar a un croiss... perdó a una persona suada i cansada després de 1h de relatiu esforç físic és arribar a casa, treure's la roba, introduir-se a la banyera i gaudir d'una tonificant dutxa d'aigua calenteta... Macagum la mare que va parir a tots els calentadors d'aigua i les seves putes filles més gallines que putes.

Tan complicat és, en ple segle XXI, el funcionament d'un calentador d'aigua perque deixi de funcionar? Simplament es una puta flama que s'encen amb l'ajuda d'una guspira i del gas i que fa que l'aigua s'escalfi. M'imagino que el meu deu ser dels barats, i per això no funciona del tot bé. M'imagino que en el meu hi deu haver un nan dins el calentador amb un encenador i que o bé se li ha acabat el gas de dins l'encenador o bé ha passar a viure en el pais dels nans, juntament amb el David el Gnomo i el Torrebruno. Provaré de deixar un carregador de gas al costat del calentador per que es recarregui l'encenador o bé hauré de buscar una caixa de sabates...

Això no treu que una dutxa d'aigua freda a les 23:00, després de barallar-te durant 20 min. amb el puto calentador i de renegar de totes les formes possibles, sigui una experiència que recomano al 100%. Simplament s'ha de provar...

Nova barra de cereals per esmorzar.

The King is dead! Long live the King!

Apunts del FCB - O.Lió

Zambrotta força fluix, sembla com si les temporades les comences totalment out i a mesura que van passant els partits es vagi entonant. La seva aportació ofensiva es gairebé inexistent i en defensa alterna badades importants amb bons talls de pilota.

La parella Marquez-Milito sembla que hagi funcionat, i de moment hauria de ser la titular mentres es recupera Puyol. Ahir poc o gens van inquietar els francesos a Valdes.

Abidal s'esta convertint en el millor fitxatge de l'estiu, s'ha fet amo i senyor de la banda esquerra. En defensa pocs problemes va tenir i en atac s'incorpora amb encert.

Touré Yaya, una vegada més, es va fer l'amo del mig del camp. En defensa exerceix de stopper clar i en atac s'ofereix com a recolzament per distribuir el joc, tot i que necessita dos o tres tocs per fer-ho i això enlenteix el joc. Ahir va probar el xut desde fora l'àrea sense gaire fortuna.

Dels dos interiors d'ahir, el millor Deco. Tot i que va començar perdent algunes pilotes i errant en las passades fàcils, es va entonar conforme passaven els minuts. Xavi per la seva part, va fer un partit totalment gris, no se'l va veure massa i tot apunta que contra el Sevilla serà el suplent.

Messi totalment decisiu en el resultat, els dos primers gols van sortir de les seves botes. I es que aquest Messi és el 80% del joc ofensiu de l'equip, i actualment l'única arma ofensiva que salva l'equip. Només un però, si fos capaç d'associar-se més amb els companys, seria el millor jugador del moment. Perquè el dia que es capaç d'anar-se'n d'un, de dos, de tres i de fins a quatre jugadors molt bé, però el dia que no li surten les coses es desesperant.

Tan Henry com Ronaldinho ahir van fer un mal partit. El francès encara no s'ha aclopat als seus companys i viceversa i encara se'l veu força lent sobre el camp. Li falten partits i entrenaments per agafar la millor forma, almenys esperem que el gol d'ahir l'hagi tranquilitzat. Per part del brasiler, ahir va ser el tercer partit consecutiu que va ser substituit i una clar missatge de l'entrenador (algu va dir que no seria capaç d'assentar a cap dels quatre fantàstics) que sembla que li vulgui dir: "De moment ets titular però com et descuidis més, a sota tens gent que t'apreta. I tens sort que l'Eto'o estigui lesionat, sinó em faries companyia a la banqueta." Ahir com a mínim ho va intentar en un parella d'ocasions, però quant no acompanya el físic...

Iniesta ahir va ser el millor dels suplents i va tornar a fer bo el tòpic que diu que quant millor rendeix és quant entra en les segones parts. Hauria de pensar en trencar-lo d'una vegada i fer que aquesta sigui la temporada de la seva consolidació, sinó es vol convertir en un Guti de la vida.

Pel que fa al debut de Dos Santos i Bojan, totalment testimonial. Simplament per poder dir: "Mireu, Europa, quins joves fem debutar..."

Eurobasket 2007

"Aquests tres merdes, aquests tres fills de puta ens han robat. Es pensen que tenen polla. Pujaré i els la ficaré a les seves mares. Me la lleparan cadascun, escriviu-ho. Els la ficaré a la seva mare i si tenen filles també me les follaré."

Sense dubte aquesta a sigut la frase del campionat, la va pronunciar el pivot serbi Darko Milicic desprès de caure eliminada la seva selecció en la primera fase i no cal dir a qui van dirigides les boniques paraules...

L'europeu de veritat comença ara, si ja se que ja s'han jugat la primera i la segona fase, però ara és on comencen els partits de veritat: les eliminatòries on un petit error t'envia a casa. Fins avui s'han jugat els quarts de final amb les victòries de Rússia, Espanya, Lituània i Grècia. Els derrotats (França, Alemanya, Croàcia i Eslovènia) han de jugar unes eliminatòries paral·leles per adjudicar les places del 5º al 8º classificat.

La primera semifinal (dis. 15 a les 19:30 per La Sexta) és una repetició de l'última final del mundial del Japó, on aquesta vegada Espanya i Grècia lluitaran per un lloc a la final. En principi el favorit clar és Espanya, que tot i no recuperar el nivell de joc de l'últim mundial (sobretot en l'aspecte defensiu) ha guanyat amb comoditat (a excepció de la derrota amb Croàcia) i a més a més, a diferència de la final del mundial, podrà disposar del seu jugador estrella: Pau Gasol (18,9 p.p.). I no està sol, ja que en l'aspecte ofensiu Espanya disposa de jugadors suficients, com per exemple Calderon (11,1 p.p.), Navarro (11,3 p.p.), Rudy (11,7 p.p.) o Garbajosa (8 p.p.), per guanyar el partit. Grècia per la seva part a fet un campionat força irregular. De fet ha estat apunt de no superar els quarts de final, on a falta de 1:30 per acabar el partit perdia per 62-53, però amb un parcial de 0-10 i una magnifica actuació de Papaloukas (7 punts i un robo) van capgira el partit. El gran perill de Grècia ve de la seva manera de jugar: forta defensa i un excel·lent basquet-control, on Papaloukas (el jugador més ben pagat a Europa) (9,6 p.p.), Diamantidis (9,6 p.p.) o Spanuolis (11,3 p.p.) es mouen com a peix a l'aigua.

L'altre semifinal (Dis. 15 a les 21:30 per La Sexta) d'avui enfronta a dues sel·leccions que s'haurien de conèixer molt bé. No gens menys, fa relativament poc competien sota la mateixa bandera. Parlo de Rússia i Lituània. Els russos, comandats per Kirilenko, màxim anotador (16,6), rebotejador (9,14) i taponador (1,7) de l'equip, han fet un europeu perfecte: encara no coneixen la derrota. Però Kirilenko no està sol, i l'ajuden l'americà nacionalitzat rus Holden (qui ho diria ja uns anys amb la URSS) (11,1 p.p.) i l'aler dels Chicago Bulls Khryapa (11,3 p.p.). Per l'altre part, parlar de Lituània és parlar de Jasikevicius, on desprès de vàries decepcionants temporades en la NBA, sembla que hagi recuperat la seva millor versió. No és el màxim anotador de l'equip (11,1 p.p.), però si el seu màxim assistent (6 a.p.) i es realment important per la manera com dirigeix, com anima, com mana,... en definitiva és el seu líder i el seguirien fins a la mort. Gràcies a déu, Lituània no només és un jugador, sinó que també hi destaquen Siskauskas (11,6 p.p.), Songalia (13 p.p.), Kleiza (10,1 p.p.) o el bessons Lavrinovic.

Parlar de favorits a un sol partit, i més en basquet és complicat, però si hagués d'apostar per algú, crec que el quadre quedaria de la següent forma:

Espanya passaria amb una còmode victòria davant Grècia i Lituània guanyaria amb una victòria més treballada davant Rússia. I la final? això ja és més complicat, però si que sembla que Espanya estigui un pas endavant de les altres sel·leccions, però en una final...

Quatre colls i només tres medalles.

Originalitat

No es la primera ni serà la ultima vegada que els dos grans grups (Zeta vs Godó) es copien les portades. Era previsible: setmana de seleccions, sense noticies del FCB, comença el curs escolar, una de les sensacions mediatiques de l'estiu té edat escolar,...

Estaria bé que la portada de demà continues amb la tematica escolar : MD: "Profe, fulanito me ha copiado!" o Sport: "¡COPIADOS!"

Prime Time de l'estiu!

Avui parlaré del que ha sigut el fenomen de l'estiu. No senyors, no parlaré del concurs "¿Sabes mas que un niño de primaria?" (Reflexió número 1: Algu es creia que l'adult mitjà espanyol sap més que un nen de primària? Reflexió número 2: Si el presentador és el Ramon Garcia, no seria més lògic titular-lo ¿Soy tan chulo como superman y por fin de año me pongo capa?) ni tampoc de les operacions que fan a cor obert a Hormigas blancas (Reflexió número 1: Hi ha un títol en el món de la televisió que sigui més surrealista? S'ha reencarnat Dalí en un dels guionistes?). Avui parlaré de Escenas de matrimonio. Reconec que l'he vist més d'un cop (i de dos, i de tres,...), fins i tot, ja ho veia en el programa aquell del J.L. Moreno on van començar a sortir. També s'ha de reconèixer que més d'un cop m'ha fet riure. Però m'he passat l'estiu esperant un fet que de moment no s'ha donat: una carta de protesta d'algun col·lectiu feminista. Si home, aquells que posen el crit al cel quant una persona discrimina una altre del sexe contrari. Tan es que la Sònia li retregui cada dos per tres al seu nòvio que és un mantingut i que no fot un pal a l'aigua. Tan és que el Roberto arribi a casa amb ganes de marxa i que la seva dona fagi bromes continues sobre la seva cornamenta. Tan es que la Pepa desitgi dia si i dia també la mort del pobre Avelino. I això sense tenir en compte els insults. Aquí lo que realment importa es que per una vegada el sexe dèbil és el masculí i, clar per això no cal protestar... per una vegada a la vida ja els hi esta bé...

Per això amics i companys, alcem tots el membre víril al vent i defensem els nostres honors! Per una vida en igualtat!

Escenas de maltrato

El nen que no sabia tocar el piano.

Això no pot ser, he escrit una entrada sense posar una sola foto o un trist video youtubero, així que per posar-hi remei, us poso un video que em van ensenyar fa uns dies. Es un conte sobre un nen que no sabia tocar el piano.

Online

Fa ja uns dies que vaig descobrir una web per veure videos online. Alguns direu que acabo de descobrir el youtube i tot això. Doncs no senyors, estic parlant de cinetube, una web on es poden veure pel·licules senceres, capitols de series, documentals i esdeveniments esportius. Pero lo millor no acaba aqui, sino que un cop vist tot el video, o millor dit, un cop a carregat tot el video, hi ha la possibilitat de poder-lo guardar en l'ordinador. L'únic inconvenient que hi ha, es que com tots aquests videos que es veuen al instant, es necessita un temps per poder-los carregar previament. La majoria dels casos amb mitja hora prèvia sol haver-n'hi prou, tot i que hi han excepcions, per exemple, l'altre dia vaig estar veient la pel·licula dels Simpsons a temps real, sense esperar ni un sol instant.

En l'apartat de les pel·licules solen haver-hi clàssics i/o mítiques, com per exemple Ace Ventura 2, Blade Runner, Indiana Jones, Seven, No me chilles que no te veo, etc. Pero també hi solen haver estrenes com la de Los Simpson, Rataullie, el ultimátum de Burne,... Això si aquestes hi solen estar poc temps (generalment un dia) i s'ha d'estar de "sort". Després passariem a les series i aqui hi trobem els capitols en temporades, per exemple hi ha Anatomia de Grey (1 temp. i 3 temp.), Benny hill, Friends (3 temp.), Heroes (1 temp.), House (1 i 2 temp.), Little Britain (1 i 2 temp.), Lost (3 temp.), Padre de Familia (3 i 5 temp.),... A més a més també hi han documentals, esports amb partits de futbol, basquet, curses de F1,..., series i pel·licules d'anime, videoclips i concerts, etc.

Lleis absurdes

- En Londres es ilegal montar en un taxi si se tiene la peste.
- En Vermont (Estados Unidos) , las mujeres necesitan un permiso firmado de sus maridos para usar dentadura postiza.
- En la ciudad de York (Inglaterra), es legal asesinar a un escocés dentro de las antiguas murallas, pero sólo si él lleva un arco y flechas.
- En Chester (Inglaterra), los galeses no pueden entrar a la ciudad antes de la salida del sol, y no pueden permanecer en ella una vez se ha puesto.
- En Kentucky (EEUU), es ilegal llevar armas ocultas que excedan de los dos metros de largo.
- En Florida (EEUU), las mujeres solteras que salten en paracaídas los domingos pueden ser encarceladas.
- En el Reino Unido, un hombre que se siente obligado a orinar en público puede hacerlo siempre y cuando apunte hacia la rueda de su vehículo y mantenga su mano derecha apoyada en él.
- En El Salvador, los conductores ebrios pueden ser castigados con la muerte ante un pelotón de fusilamiento.
- En el Reino Unido, los hombres menores de 14 deben practicar diariamente el tiro con arco.
- En Indonesia, la masturbación está penada con la decapitación.
- En Miami, es ilegal pasearse por la comisaría de Policía en monopatín.
- En Lancashire (Inglaterra) , si un policía te para en la orilla del mar, está prohibido que incites a un perro a ladrar.
- En el Reino Unido, una embarazada puede orinar donde quiera, incluso en un casco de policía.
- Los barcos de la Armada Real Británica que entran al Puerto de Londres deben proporcionar un barril de ron a los encargados de la Torre de Londres.
- En Ohio (EEUU), es ilegal tener un pez borracho.
- En Alabama (EEUU) , es ilegal vendar los ojos a una persona mientras conduce su vehículo.
- En el Reino Unido, es ilegal no contarle al cobrador de impuestos lo que no quieres que sepa. Sin embargo, puedes ocultarle lo que no te importaría que supiese.
- En Francia, es ilegal poner de nombre a un cerdo Napoleón.
- Es ilegal morir en el Parlamento británico.

Vist a The Times.

Busca la diferencia

Vist en al bar.

En crisi

Si senyors, estem en crisi. En concret el meu bloc i jo. L'altre dia sopant a la fresca una nit d'agost, li vaig comentar a un dels dos comentaristes del meu bloc que estava en crisi. En concret, de crisi d'idees. Ja no sorgeixen els temes amb tanta fluïdesa com abans. Per tant, cal fer-hi alguna cosa. Potser hauré de fer com la Paulina Rubio i fer un gir radical a la meva vida. La cantant mexicana, un bon dia es va llevar i es va adonar que la seva carrera musical estava tocant fons i que calia fer un gir de 360º graus. Així que se'n va anar a les Filipines, es va fer un canvi de sexe i ara es fa dir Roger Mas. En el tema musical també ha canviat, ha deixat de banda el rol de reina de les discoteques puteres per passar-se al gènere dels cantautors en català, gràcies a la seva antiga relació amb Ricard Jr. Bofill, coneix perfectament la llengua de'n Pompeu. I com a prova, no hi ha res millor que un video per demostrar-ho:

Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!

Com ja deveu saber la Sílvia i jo vam anar de vacances a Tenerife, així que com que em va agradar molt us en faré 5 cèntims.

El dilluns dia 23 vam sortir a les 22:55 de l'aeroport de Barcelona...(amb una horeta de retard), Vam arribar amb el temps just per poder recollir el fabulós cotxe de lloguer (un C3 que per l'autovia gas a fondo i en baixada pillava 130km/h) mitja horeta de cotxe i ja estavem a Las Caletillas, el poble on hi teniem l'hotel.

Dimarts dia 24 ens vam llevar i vam anar a esmorzar al buffet lliure, desprès ens vam posar el banyador i cap a la piscina, la nostra sorpresa va ser quan vam veure que es podia distingir perfectament els guiris per el seu to vermellot a la pell! tothom estava moooolt moreno...bueno menys nosaltres...a la tarda vam anar a veure el poble de La Candelaria (patrona de les illes) i com no a pasejar per la sorra negra!

Dimecres dia 25 al matí vam fer exactament el mateix que dimarts i a la tarda vam agafar el cotxe i vam visitar Taganana, Benijo, Roque de las bodegas i Sant Crostobal de la Laguna (antiga capital de la illa, on hi ha l'aeroport del nord).

Dijous dia 26 com no al matí vam anar a la paltja de la Candelaria (a la nit hi feien un megaconcert...de Ricky Martin) i desprès a la piscina amb aigua de mar de l'hotel. A la tarda vam visitar Sant Cruz de tenerife, que com totes les capitals te moltes obres. Aqui vam fer la visita obligada del viatge...a l'estadi on el Barça va guanyar dues lligues...el camp del Tenerife Heliodoro Rodriguez López!

Divendres dia 27 (la Sílvia en va fer 24!!!) Al matí per no perdre el costum vam anar a la platja i a la piscina. A la tarda Vam visitar la Villa de Orotava i el Puerto de la Cruz on vaig haver de tenir mooooooolta paciència per totes les botiguetes a les que vaig haver d'entrar...


Dissabte dia 28 al matí encara que sembli impossible vam donar la volta a la illa passant primer per els barrancs de Los Gigantes, per una carretera amb més curves que L'Amparo Moreno i com no el mega C3 que entre les curves i la pujada anavem a 20km/h. Al migdia vam arribar a Icod de los vonos amb la foto de rigor del Drago mil·lenari, vam dinar al restaurant de l'Agustin i la Rosa papas arrugás con mojo picón. A la tarda vam visitar Garchico, que tenia el port més important de la illa fins que fa uns 200 anys una erupció volcànica el va soterrar.

Diumenge dia 29, visita obligada al Parc Nacional del TEIDE, amb impressionants vistes de la vall d'Orotava, de les dunes que et transporten a un paisatge llunar i paisatge volcànic. Al baixar parada obligatòria al Roque de Garcia, més conegut per que és el que sortia als bitllets de 1000 pts.


Dilluns dia 30, anem a visitar la zona més turística i també més guiri de la illa...El puerto de los Cristianos i Las Americas (també conegut per l'arribada de pateres), massificat a més no poder i tots els establiments en anglès...erem a tenerife oi?? doncs aqui no ho sembla...també és el fi de les nostres vacances...així que a la tarda anem cap a l'aeroport i tornem el C3 i...com no també tornem amb retard, encara hem estat de sort que no ens han perdut cap maleta!!!

Això conta com apunt de mite oi??

P.D.: Text escrit per la Sílvia ja que el Xavi us ho volia explicar en 4 línies.
P.D.2: Fotos gràcies a "Xavi fes una foto!"

Tancat per vacances

D'aquí unes hores marxem cap a Tenerife i mentiria si digues que no estic nerviós. Per això, lo millor es escoltar el cantant més conegut que ha sortit mai d'aquelles illes: Pepe Gaféz.... ai perdó volia dir José Vélez.



PD: Teniu el meu permís per agafar el pal d'escombra i començar a ballar.

FC Barcelona 07/08

Avui parlaré d'un tema que poques vegades he tractat, el futbol. I concretament sobre el Barça 07/08. Per tots aquelles que heu exclamat "Buf! que pesat!", us porto un parell d'alternatives: 1, 2, 3 i 4 (que avui estic generós). Comencem analitzant les altes i les baixes:

Altes:
- Thierry Henry (17/08/77, Paris). Cal que digui alguna cosa? Jugador que poc ocupar totes les posicions d'atac, ràpid, bon rematador, sobrat tècnicament,... Ve de guanyar-ho tot amb l'Arsenal i de ser considerat una divinitat per l'afició. Caldrà veure si es ell qui s'aclopa a l'equip o a l'inrevés.
- Eric Abidal (11/07/79, Lió) . Lateral esquerra francès, que gràcies a la seva alçada pot jugar perfectament de central. Puja la banda de forma notable, amb capacitat de centrar. Està considerat un dels millors en la seva posició.
- Yaya Touré (13/05/83, Sokoura Boukake). Migcampista africà, potent, amb un físic intimidador, de llarg recorregut i molt bona arribada. En el seu anterior club i en la selecció, no juga de migcentre defensiu, però per les seves qualitats físiques ho podria fer perfectament.
- Gaby Milito (07/09/80, Bons Aires). Defensa argentí, ràpid en el tall, destaca per la col·locació i per ser un bon marcador. Un clon de Puyol.

M'encanta que els plans surtin bé!

Baixes:
- Giovanni Van Bronckhorst. Simplement ha complert, va venir amb una cessió de l'Arsenal i només arribar ja va dir que volia fer una bona temporada per torna a Londres, per desprès quedar-se 4 anys i fer-se amo de la banda esquerra, amb el permís, en moments puntuals, de Sylvinho. Una mostra de com ha canviat el club en quatre anys.
- Javier Saviola. L'argentí va arribar com l'antizidane culé i el sobrenom ha sigut una llosa que li ha pesat massa. Simplement crec que no té el nivell per ser titular en un gran.
- Ludovic Giuly. Se'n va per la porta de darrera el francès que millor a jugat de blaugrana. Ha estat clau en les dues primeres temporades, però l'explosió de Messi i la seva gradual devallada en el rendiment fa que ja no tingui lloc.
- Santi Ezquerro. Va venir sense fer soroll i per guanyar títols, i se'n va sense fer soroll i amb uns quants títols. El cercle virtuós s'ha complert en ell, com així la seva etapa a Barcelona, en el que serà recordat com el suplent de Ronaldinho.
- Maxi López. Ni va rendir quant va estar aqui, ni tampoc ha fet una temporada amb el Mallorca digna. Només toca tornar-lo a cedir i esperar que acabi contracte.
- Thiago Motta. L'eterna promesa culé, el nostre Guti particular, no ha acabat de demostrar mai tot el que diuen que apuntava, ja sigui per les lesions, sancions o la seva vida nocturna.

Vist això, ens quedaria una plantilla com aquesta:

Porters: Valdés i Jorquera.
Laterals dret: Zambrotta, Belletti i Oleguer.
Centrals: Puyol, Milito, Marquez, Thuram i Oleguer.
Laterals esquerra: Abidal, Sylvinho i Zambrotta.
Migcentres: Touré, Marquez i Edmilson.
Interiors dret: Iniesta, Xavi i Guddjohnsen.
Interiors esquerra: Deco, Touré i Guddjohnsen.
Extrems dret: Messi, Henry i Giovanni Dos Santos.
Davanters centre: Eto'o, Henry Guddjohnsen i Bojan.
Estrems esquerra: Ronaldinho, Henry i Giovanni Dos Santos.

En total són 23 jugadors si no he comptat malament. Masses i sobretot per Rijkaard que s'ha mostrat ineficaç amb una plantilla amplia i incapaç de gestionar les rotacions. Així que, com menys tingui, molt millor. Amb això jo encara plantejaria un parell de retocs més:

- Belletti i Thuram: Per mi, el brasiler mai ha donat la talla, ni en tasques defensives ni ofensives i en el cas del francès es més una questió de descartar. A part de la seva edat i dels problemes que ha tingut al adaptar-se, si tens en plantilla a centrals com Puyol, Milito i Marquez tens gairebe les posicions cobertes i el quart central jugaria poc o menys. A més a més la venda de Belletti, fa que Oleguer sigui important pq pot ocupar el rol de suplent tant de lateral com de central. Per tant em quedo abans amb Oleguer que amb Thuram. A no ser que es vengui també al català per portar un altre lateral suplent.

En la defensa també s'em presenta un dubte: Marquez jugarà de central o de migcentre?. Amb el fitxatge de Milito, a priori passaria al migcamp, o sigui que tan ell com Touré es disputen la titularitat. Tot això, amb el permís d'Edmilson, que ara mateix esta lesionat i dubto que torni a ser el que era. Aixi doncs, confiem en una posició amb un defensa central que al minim contratemps en defensa, ja sigui per lesió o sanció de Puyol o Milito, tornaria a jugar de central i en un jugador que no ha jugat com a tal mai. O sigui ens quedariem amb els tres petits un altre cop. Per intentar evitar això, caldria fer un fitxatge més, i desde aqui apunto a dos possibles solucions: la jove o la veterana. En la jove m'aventuro en dos noms: Zapater del Saragossa o Oubiña del Celta.Els dos són dos promeses consolidades amb bastants minuts a primera i amb dos perfils diferents: el primer més destraler i el segon més organitzador. En la veterana, només un nom: Makelele. El jugador queda lliure aquest estiu i podria aportar la seva experiència per ajudar en la formació de Touré.

- L'altre cas que s'ha de resoldre, és el de Guddjohnsen. L'islandès encara té un bon cartell a les illes i podria ser la venta que més ingressos doni. L'error de Rijkaard aquest any ha sigut fer-lo jugar de davanter centre, tot i que sempre va destacar amb el Chelsea per ser un mitjapunta amb bona arribada. Així doncs, cal pendre la decisió de si resituar-lo en l'equip i fer-lo jugar com a interior (rotllo Van Bommel) o be intentar treure'n un profit econòmic. De retruc, la no venda de l'islandès, faria que tan Bojan o Dos Santos perdessin minuts de joc. Així doncs, em quedaria amb Guddjohnsen com a interior (i puntualment de davanter centre) i cediria a Bojan a un segona, preferiblement al Nàstic (per allò de tenir-lo a prop de casa i poder-lo controlar millor).

Ara només queda per definir com es jugarà, com per tots es sabut, hi han dos opcions:

1 Valdes, 2 Zambrotta, 3 Abidal, 4 Puyol, 5 Milito / Marquez, 6 Marquez / Toure, 8 Iniesta / Xavi, 11 Deco, 7 Messi / Henry, 9 Eto'o i 10 Ronaldinho / Henry

Aquesta seria la clàssica, amb lo que s'ha estat jugant fins ara. Caldria veure com s'incorporen els fitxatges a l'esquema, sobretot amb Henry.

1 Valdes, 2 Zambrotta, 3 Abidal, 4 Puyol, 5 Milito / Marquez, 6 Iniesta / Xavi, 8 Deco / Toure, 7 Messi, 10 Ronaldinho, 11 Henry i 9 Eto'o

Aquest seria un dels sistemes en que podrien jugar els quatre REHM. És molt ofensiu i caldria veure com funciona, però per dotar-lo de més solidesa es pot jugar amb Toure-Deco o fins i tot amb Marquez-Toure. Clar que això implica assentar a la banqueta a Xavi i Iniesta, i no se si ho faria molt sovint Frank.

La meva aposta, és que es començarà la temporada amb el 4-3-3 i amb Henry de suplent (per allò de ser l'últim a arribar) i que s'anirà alternant amb el 4-2-3-1, sobretot amb partits "fàcils" i al Camp Nou o en aquells que s'hagi de remuntar, i es deixarà el 4-3-3 per les grans ocasions i segons el rival i els estats de forma s'escolliran els jugadors.

Tot això només són suposicions a principi de temporada i sense veure cap amistós ni res. O sigui caldrà esperar com es desenvolupa la temporada per saber com funcionarà tot això.

PD:Quin totxo acabo de fotre! Qui hagi arribat fins al final, té un sugus de regal, que el passi a buscar aquí (Horari de 19h a 24h).

IV mes d.B.

Avui fa més o menys 4 mesos que vaig començar amb el bloc i no se si s'ha notat però he fet canvis en el disseny. Volia canviar els colors i tal... però primer de tot m'he tingut que comprar una pantalla nova, ja que la vella la tenia plena de tipex de tanc corregir els escrits... Després de l'acudit dolent per trencar el gel, faré un breu anàlisi de lo que han sigut aquests meravellosos quatre mesos:

Des del 5 d'abril he tingut unes 340 visites, són aproximadament 3,469 visites al dia. Tenint en compte que jo entro unes tres vegades al dia... hi ha algú que es queda a la porta i no s'atreveix a entra... i ben fet que fa.

Fins al dia d'avui, he tingut fins a 5 visites internacionals, de les boniques poblacions de Halmstad (Suècia), de Lincoln, Mineapolis, Englewood i Pima (EUA), de Kuala Lumpur (Malàsia), Calgary (Canadà) i de Guangzhou (Xina). Hello girls and boys! I don't understand what cony are you here, but if you are happy, i'm happy.

De totes aquestes visites, de mitjana la gent s'hi esta 1 minut amb 27 segons. Vaja com un mal polvo mal tirat...

Un altre dada interessant podria ser a quina hora sol visitar-me la gent. Doncs la majoria ho fa en tres franges: Al matí, després d'arribar a la feina, d'asseure's a la taula, d'engegar l'ordinador, d'anar a la màquina a buscar el cafè, de fer petar la xerrada amb el companys, de tornar a la taula, de mirar la feina que s'ha de fer i de visitar les webs del dia, o sigui entre les 10 i les 11 del matí. La següent hora es a partir de les 14, o sigui desprès de dinar, i es que no hi ha res millor que un bon bloc per fer una migdiada. Desprès, sempre hi ha la típica visita a les 2 de la matinada que es correspon amb algú despistat que està buscant porno (és al fons a mà dreta).

Una dada que no entenc, es que tinc un 68,82 % d'abonats ¿ ? A sobre s'ha de pagar una quota per entrar? i la pregunta clau: quant començaré a cobrar? s'ho queda tot el Polanco?

També fa gràcia veure com cony han vingut a visitar-me, i tot i que la majoria ho feu directament, des de el bloc del Lakul o des del Raco, hi ha algú que ha vingut a parar aquí tot buscant "la vicenteta tres pics i repicó", "vaques escosesses", "videos de vadefresi" o un "video del jordi culé".

Copiant els dibuixos...

Un nou reclam pel turisme a Lloret

A partir d'ara, amb 2.500 € sota el braç.

A lo pantoja...

Good bye and good lock.

Fa uns dies, es confirmava l'àdeu de l'últim gran capità, i ara vol marxar l'últim gran referent de la plantilla. I se'n vol anar a jugar amb el seu amic de tota la vida, a provar sort a la millor lliga del món. Feia anys que ho esperava, semblava que cada estiu marxaria, però malgrat les ganes, cada setembre es quedava. Però ara va de debó.

Diuen les males llengues, que les males relacions amb l'entrenador l'han ajudat a fer el pas definitiu. Però jo tinc la teoria que Europa se li estava quedant petita. No pas per títols, però si per joc. Feia temps que ja se'l considerava com un dels millors escoltes del vell continent i segurament si hagues estat més ben acompanyat, s'haguessin guanyat moltes més coses. Diuen els seus detrectors que precisament aquest ha estat el gran problema: quant ha sigut la gran estrella de l'equip no ha aconseguit res. I en part tenen raó, la Eurolliga la va guanyar amb Bodiroga y Jasikevicius o el Mundial de Japó el va guanyar amb Gasol. Tampoc Pippen va guanyar res sense Jordan o Solozabal sense Epi o ... El que està clar es que avui en dia, has de ser la rehòstia de bó per guanyar quelcom important tu solet. El col·lectiu cada cop és més important, i un jugador et podrá guanyar un partit, però molt dificilment un campionat. Malgrat això, en un rànking hipotètic dels millors jugadors espanyols en un futur, potser no el podem situar en la mateixa altura que Gasol, pero si en un escaló per sota amb els Epi, Villacampa, Fernando Martín, etc. I es que Gasol es molt Gasol...

El seu primer èxit el va tenir a Lisboa el 1999, on va guanyar el mundial junior, sent la principal estrella de una generació anomenada los juniors de oro, que estava formada per Raül Lopez, Felipe Reyes, Pau Gasol, Berni Rodriguez o Carlos Cabezas. I ja no ha parat d'aconseguir éxits col·lectius: 1 Euroleague (2003), 4 Lligues (1999, 2001, 2003, 2004), 3 Copes del Rei (2001, 2003, 2007), 1 Copa Korac (1999), 1 medalla d'or al Mundial de Japó (2006), 1 medalla de plata al Eurobasquet de Suècia (2003) i una medalla de bronze al Eurobasquet de Turquía (2001).

Ara s'en vol anar a provar sort a l'altre banda de l'atlàntic, on diuen que hi ha la millor lliga del món, i per tant els millors jugadors del planeta. El seu desig seria jugar amb el seu amic Gasol, i el Grizzlies ja s'han mostrat interessats en aconseguir els seus drets. En principi seria una de les franquicies ideals per ell, ja que podria disposar de minuts i tindria el suport, tant dins com fora de la pista, d'en Pau. Però els drets del jugador, són propietat dels Wizards que el van escollir en el draft del 2002. O sigui, si ara mateix jugues a la NBA, ho hauria de fer a Washington i no a Memphis. I aqui els jugadors hi tenen poc a dir, són simples cartes que es traspassen entre franquicies com quant es canviaven cromos a la porta del col·legi. Ara falta que el propietari de Memphis digui "falti" quant el propietari dels Wizards li ensenyi la carta d'en John Charles "The Bomb" Navarro.

Indiana Jones and The city of Gods.

Torna l'arqueoleg més famós de tota la historia del món mundial. La foto correspon a un descans en el rodatge i diuen que va se feta per el mateix Spielberg. Es preveu que s'estrenarà el 22-05-08 i cap allà al més de novembre d'aquest any, es farà oficial el trailer i es donarà a coneixer el titol definitiu. De moment sona amb força el títol: Indiana Jones and the City of Gods.

Feia anys que esperava aquest moment, ja que la saga de Indiana Jones és una de les meves preferides, per sobre de la de Batman i la del Senyor dels Anells i no diria cap mentida si afirmo que m'he vist les tres pelicules en català, castellà i en versió original subtitulada. I es que Indiana Jones em va deixar marcat de per vida i algunes escenes són ja inolvidables:

- La escena en que el persegueix una gran bola de pedra, en A la recerca de l'arca perduda.

- La "lluita" amb un soldat armat amb una espasa i com ho resol, en A la recerca de l'arca perduda.

- Com, en Indiana Jones i el temple maleït, el sacerdot treu un cor i aquest encara batega.

- La persecusió de les vagonetes en Indiana Jones i el temple maleït.

- Com Indiana i el seu pare fugen d'una habitació en flames, a Indiana Jones i l'última creuada.

- La lluita desigual amb un tanc alemany, a Indiana Jones i l'última creuada.

Com que val més un video de youtube que mil paraules, aqui en teniu un sobre la promo de la col·lecció en DVD de les tres pel·licules. Col·lecció que naturalment tinc i que us recomano que tingueu si voleu tenir quelcom important en les vostres mans.

Posa't un morrió

Mentre que aquí, el programa Factor X serà recordat per això, la versió anglesa serà recordada perquè s'hi va presentar un venedor de mòbils que es va atrevir a cantar això:

I per si fora poc, a sobre guanya.

Perquè desprès ens anem fent els xulos per aquests mons de déu.

Lliga made in PCFutbol

Senyors i senyores, no cal que espereu més! Tinc els resultats de l'última jornada de lliga.

Per saber-los he fet el que feia quant era més jove: agafava el PCFutbol de l'època i feia un amistós del partit que volia saber el resultat. 100% d'encert. Comencem doncs pel Madrid - Mallorca:

En el cas del Barça, hem de posar-hi una mica d'imaginació. No perque el resultat sigui inversemblant, sinó que el Nàstic no està creat en la versió del PCFutbol que he utilitzat. Com a solució d'emergència he agafat el que podria ser el seu substitut original:

Algun llest pensarà: Això amb el photoshop també ho faig jo! Home podeu tenir raó, només es tracta de capturar la pantalla i fer una espècie de mosaic per obtenir el que vols. Per tots vosaltres, us enganxo aquí l'alineació del FCB que he fet servir. Perque vegeu que el PCFutbol és el 4.0 actualitzat amb plantilles actuals:

Estafa nacional

Llegin la premsa em vaig adonar d'un fet realmanet escandalós: en els sobres de pastes de lletres hi falten lletres! Concretament la W i la U. Tot gràcies a la investigació desinteressada d'un tal Abel, que ha enviat una carta de protesta a l'empresa que les comercialitza.

I a mi, estimats compatriotes catalans, se m'ha encès una bombeta. Algú ha vist mai en les màgnifiques sopes de lletres (no les impreses) la "ç" o la "l·l"? Doncs no, perque l'estat opressor, mitjançant una empresa multinacional, ens reprimeix i ens pren el dret fonamental d'utilitza la nostra llengua.

Lo bonic quant menges una sopa de lletres es "jugar" amb el propi menjar. Qui no ha escrit mai el seu nom o qualsevol altre paraula mentre es menjava una sopa de lletres? I tu, inocent, et pensaves que podies escriure totes les paraules mentre la teva mare et fotia un calvot per refredar la sopa... Doncs no, perque no es poden escriure paraules tan nostres com "pel·licula", "col·legi", "il·legal", "traça", "plaça" o "Veneçuela".

Ara més que mai, defensors de la terra cal que estiguem alerta, per quan vingui un altre juny esmolem bé les eines!

Per unes pastes en Català!

Passarel·la Gaudí - Cibeles

Ja s'està acabant la temporada i ja s'ha comencen a saber com serán les noves camisetes per la temporada següent. Aquí a la dreta, la que diuen que serà la nova camiseta. La gran novetat es que l'escut està envoltat per una corona de llorer amb la referència del 1957-2007. També surtirà la silueta del camp, a sota a la dreta. Tot això en homenatge als 50 anys de la construcció del Camp Nou. I no com diu el gran diari Sport (i cito textualment): "la conmemoración del centenario de la inauguración del Camp Nou". Com corre el temps, no t'adones i ja has fet cent anys. Tot i que aquesta la podriem donar com a definitiva, també corren per internet altres possibles candidates.

Per la segona i tercera equipació de moment no hi ha res "oficial". El rumor que té més força és que serà un blau turquesa, que ja es va utilitzar en les camisetes Meyba dels 80. Ara el disseny, ningú ho sap (els de la Nike espero que si), tot i que he trobat dos exemples:

La primera seria molt semblant a la Meyba dels 80 i la segona es com la d'aquest any però cambiant els colors. On si que hi pot haver novetat i polèmica seria en la tercera equipació que he trobat:

Què consti que no és blanc, sinó que és un (com dirien les dones) color "hueso". Si volen polemica, amb aquesta en tindran. Que consti que a mi no em desagrada, tot i que no veig possible que algun dia el Barça vesteixi aquesta camiseta.

Segons com es miri

El més important d'un país...

L'altre dia per Antena 3 van escollir, mitjançant una macroenquesta, l'espanyol més important de la història. No vaig veure el programa, mes que res pq era dimarts i tenia coses més importants a veure i pq si vull escoltar els acudits del Matías Prats, miro l'APM. Simplament vull comentar la classificació final:

1.- Juan Carlos I -> Sense dubte, victòria marescuda. Fer aquests discursos per Nadal no ho pot fer tothom.
2.- Miguel de Cervantes -> Quedar-te "manco" no és garantia d'éxit. Tampoc escriure la novel·la espanyola més universal.
3.- Cristóbal Colón -> No haviem quedat que era genovés?
4.- La Reina Doña Sofía -> "Braguetazo" en tota regla.
...
7.- Príncipe Felipe de Borbón -> Ara més que mai.
...
12.- Severo Ochoa -> Lo seu no té merit, bioquimics espanyols que han guanyat el Nobel n'hi han a patades.
...
15.- Doña Leticia -> Braguetazo II, el retorno.
...
20.- Fernando Alonso -> Al calvo de Telecinco no hauria de poder votar.
...
22.- Francisco Franco -> Era espanyol i va ser important dins la història d'Espanya.
...
26.- Lola Flores -> País de panderetes....
...
29.- Rocío Jurado -> Mira si va ser important que després de morta encara s'en parla.
...
32.- Isabel Pantoja -> Freedom Pantoja.
...
35.- Jose M. Aznar -> L'espanyol que guanya fent footing al president dels EUA hauria d'estar més amunt.
...
38.- Pedro Duque -> Mai cap espanyol havia arribat tan lluny com ell.
...
41.- David Bisbal -> ...bulería, bulería, somos mas tontos cada día...
42.- Rafael Nadal -> Tenir el braç pajillero té el seu mérit.
...
51.- Julio Iglesias -> No es podia esperar menys d'un guanyador del festival de Benidorm.
...
64.- Alfredo Di stéfano -> Els argentins també són espanyols?
...
66.- Carlos Sáinz -> Por dios... Trata de arrancarlo!
67.- Francisco Rivera "Paquirri" -> Torero!
...
69.- Montserrat Caballé -> 69 + Caballé=.... no m'ho vull ni imaginar
...
75.- Manuel Benitez "El Cordobés" -> Kiaaaaaaaaaaa!
...
79.- Emilio "Butragueño" -> Una imatge val més que 1000 paraules.
...
82.- Manuel Rodríguez "Manolete" -> Si no sabes torear... "paque" te metes...
...
I així fins a 100.

Quien no me ha votado... se queda sin regalo de reyes.

Ho podien haver dissimulat una mica o haver-ho fet obertament i sense mitges tintes. Com en el programa de la Sexta Sé lo que hicisteis que estan buscant el famós espanyol més famós de tota la història.

La tele que Catalunya es mereix

Degut al treball d'investigació que he fet en l'anterior escrit, he descobert una nova tele: Canal Català TV. Ultimament ja havia descobert el canal de Barcelona, ara anomenada Td8 o la tele del grup Godó. Doncs apa, ara ja tinc feina extra, mirar i descobrir un nou canal. De moment m'ho pendre amb calma, ja que segons he entés de moment no es pot sintonitza a l'Anoia. Ara, en quant en tingui oportunitat... promet i molt. Repasem primer els seus programes:

- De dilluns a divendres a les 18h, el Catalunya Opina amb Carlos Fuentes i José Garcia. El Carlos Fuentes es un excolaborador del programa A tu lado de Telecinc i que em sembla que era o és mossén (no és l'Apeles) o monjo o alguna cosa així.

- Cada dia a les 20h, Redacció Catalunya amb Eduard Berraondo. El telenotícies de la cadena.

- De dilluns a divendres a les 01:30, Estat de Xoc amb Chiqui Martí i Pere Espinosa. La Chiqui tothom la coneix i es pot esperar de que va el programa. I més si és de matinada.

- Els dilluns a les 21h, Pericos on line. Programa dedicat a l'actualitat de l'espanyol.

- Els diumenges a les 16h, el Diumenges amb Odette. Odette Pinto és una mite vivent de la Radio a Catalunya, on el seu programa ja fa 29 anys que es en antena.

- Els dissabtes a les 22h, el Dissabte Show amb Jordi LP. Ningu millor per conduir un Late Show a la catalana.

- De dimarts a diumenges a les 21h, Vadefresi amb Nuria Yáñez. No sabeu qui és Nuria Yánez? Doncs es aquesta (Nota pels malpensats: No es la vaca).

No us venen ganes de mirar el seu programa?

El declivi de l'humor en català

"Si un cómico cae en el olvido tiene el peligro de que le rememoren como freaky"

Quant he vist l'autor de la frase, se m'ha caigut l'ánima als peus. La dit ni més ni menys que l'inigualable, l'imitador per excel·lencia, el gran Jordi LP (busqueu i la trobareu). I això que en part té raó, perquè ara al bo del Jordi se'l recorda com un freak més d'aquella Telecinco que tot just començava a donar les primeres passes. Ai, les Mamachicho, el Gil i tal i tal, el Manolo Escobar i "los goles son amores", la Loreto Valverde, el Goyo González i el "Uno para todas",... quants records... Bé ja en parlarem un altre dia.

En Jordi Lopéz Peña va començar en la cantera de TV3 participant en programes mítics com "El tres pics i repicó" i "El Joc del Segle", on les seves imitiacions el van fer famós (sobretot la del Pujol) i com tants professionals d'aquest país va decidir probar el salt a Madrid, ha veure com sortia. I li va sortir força bé, ja que durant anys va apereixer amb frequència en programes/gales de Telecinco. Però es clar, les vaques gordes van passar i en Jordi es va saber estrenya el cinturó (acudit fàcil): que si ara escric una columna al Mundo Deportivo, que si participo en una pelicula titulada "Escenas de una orgia en Formentera" (el títol promet, algu se la baixarà?), que si participo en programes/gales diverses (de TV3 a Antena 3, passant per Canal 9, Telemadrid i TVE), que si presento un programa de golf al Canal 33, que si tinc un programa propi els dissabtes a la nit, que si trec un disc... Però si ha sobreviscut es gràcies als bolos de Festa Major. Bé això i els bolos privats que fa per la petita i mitjana empresa.

El que està clar es que l'humor català ha perdut un referent desde que no està en primera línia mediàtica. Com tampoc no ho estan la Vicenteta, el Ramon, el Pep Cruz explicant acudits, el Capri, l'Eugenio,... Tants i tants que ens han fet riure...

Et faré riure, tan si vols com si no!

Moltes felicitats!

Ara, no se on posareu la estatua... suposo que sobre l'organillo hi quedaria bé.

I com a regal, tot un referent per tu:

It's Gaspart's time

Portada del dia 10 de maig de 2007

Diarios de Futbol:

"La opción continuista, seguir con el plan que durante dos años ha demostrado ser válido. Renovar la clase media, incorporar al equipo jugadores jóvenes (Bojan Krkic, Giovanni dos Santos) y esperar que un verano de descanso (con permiso de la Copa América) recupere a las estrellas y vuelvan a dar lo mejor durante la próxima temporada. Pero ¿será suficiente el verano para cambiar el estado de ánimo de este equipo con claros síntomas de fatiga mental?

La segunda opción sería el cambio de técnico, manteniendo la base de la plantilla. Quizá esta opción venga dada por la dimisión de un Rijkaard que aunque ha asegurado su continuidad parece en ocasiones cansado de la presión y en caso de que considere que es lo mejor para el club no dudará en dejarlo. La incorporación de un nuevo técnico (normalmente acompañada de nuevos jugadores) crearía ilusión en el entorno y obligaría a los jugadores a ganarse el puesto ante su nuevo mister, pero tendría la incógnita sobre la capacidad de dicho técnico para dirigir la nave azulgrana.

La tercera opción sería la revolución: fin de ciclo, esta plantilla no tiene hambre, vender a una o varias de las estrellas, realizar varios fichajes mediáticos, cambio de técnico… seguramente lo que gran parte de la afición pide tras una derrota dolorosa y que pedirá con más fuerza aún si no se consigue el título de Liga."

Futbolitis:

1- Rijkaard necesita una pausa. Excelente desde la llegada de Davids, con alguna recaída humana, es deficitario en la toma de decisiones, gestiona mal los recursos de la plantilla y muestra dejadez en el planteamiento de partidos. Se necesita un entrenador con el perfil de exprimidor de rendimiento. La propuesta de futbolitis en Rijkaard: Finde ciclo es clara y concisa.

2- Limpieza de la plantilla: Detectar salidas nocturnas en días equivocados, ausencia de ambición y dedicación, aportación al grupo… Evaluación individualizada del rendimiento deportivo, valorar las posibilidades de mercado, estudiar el recorrido de cada jugador… una limpieza sujeta a un análisis profesional no a un análisis mediático.

Només tu ens pots tornar als títols

Que sapigues que venim a per tu, et va bé el 17 de juny?

Aquesta és la portada d'avui del Marca. Atenció que venen a per "nosaltres". Home, es que aquest cap de setmana han canviat moltes coses: passen a ser segons, a dos punts del líder. Desprès de veure la portada, segur que més d'un culé tindra el culet tan estret que no li passa ni un pinyol d'oliva. I es que, al culé de pro (o sigui al pesimista) li fa més por notar l'alé del Madrid al clatell que no el del Sevilla o València. Però home, s'ha de recordar que es manté l'avantatge de dos punts. Però en un hipotètic empat a punts, el Madrid té el gol average a favor. Tot això es veritat, però també el Barça té un calendari més asequible, amb Betis, Getafe i Espanyol a l'estadi, el Calderón com a visita més complicada i a Tarragona com a fi de festa. Si però el Madrid s'ha tret de sobre al València i al Sevilla i a més a més rep a l'Espanyol a 4 dies de la final de la UEFA, al Mallorca i al Depor i visita Huelva i Saragossa. Si, però el Barça comença a recordar per estones el de époques passades i, tot i que genera moltes ocasions, sempre n'acaba fent alguna. Si, però el Madrid no li fa falta jugar bé: t'arriba un cop i fa dos gols. Però es que a més el Madrid té tot el suport mediàtic per guanyar, fet que encara posa més pressió al Barça.

Arribat a aquest punt, el bon culé hauria de ser capaç de recordar aquestes dos portades:

Ni van guanyar el Mundial ni s'ho van tragar. Punt i final. Aquest any recuperarem l'Amunike i l'Okunowo perque ens cantin desde la plaça Sant Jaume allò de "Campelones, campelones" mentrè l'Eto'o fa votar al president Montilla.

PD: Siusplau que ningu digui: "us imagineu un Tenerife... però al revès?" No m'ho vull ni imaginar...

David Hasselhoff

David Hasselhoff és un d'aquells persones que per bé o per mal han marcat a tota una generació. Primer va ser quant érem petits, que tots volem tenir de grans un cotxe com el Kitt. Si teniu diners, podeu complir el vostre somni. Però mentre nosaltres volíem el seu cotxe, les nostres mares... com ho diria... es fixaven en altres detalls. Si senyor, tot i que pot semblar mentida, es va convertir en tot un sex-symbol. Es que quan era jove, tenia un noseque que no podies deixar de mirar.

En els 90's va tornar amb força amb la sèrie Baywatch, fet que va provocar que milions de catalans anéssim a la platja en la cerca de pamelas. La decepció va ser gran quant ens vam trobar amb la realitat catalana...
Però a part de tot això, el bo del David també es conegut per la seva faceta musical. No es que sigui molt conegut aquí, però si que té (o tenia) un cert èxit als EUA i, sobretot, a Alemania. I us preguntareu, cal conèixer aquesta nova faceta? doncs si, perquè sinó no podeu entendre en tota la seva magnitud la importància que té en la nostra societat. I es que no us podeu arribar a fer una idea de la importancia del Hasselhoff fins que no fem un tomb per internet: allà hi trobem diferents jocs amb la seva cara com a protagonista (I i II), diverses galeries de fotografies de un gust especial (I i II) i fins i tot una web on tenim el dubtós gust de poder depil·lar el seu pit.

Sense dubte estem davant d'un personatge que ha sigut capaç de sobreviure al temps i a les generacions, passant de icona sexual dels 80's a icona pels frikis.