Frank contra les cordes, moment de rematar-lo?

Ahir vaig llegir en el blog del RacoDC una entrada en la que reclamava la sortida de Frank Rijkaard i vaig comentar que no hi podia estar més en desacord. I a dia d'avui i només 24 hores desprès, encara penso el mateix. Veurem demà. Bàsicament per dues raons: Primera i fundamental, estem a Novembre i l'equip encara esta viu en totes les competicions. És moment per fer revolucions? No, això millor fer-ho a finals de temporada o com a revolsiu extrem en cas de vital necessitat.

I segona, val més boig conegut que savi per conèixer. Avui, llegeixes la prensa i surten noms com Capello, Mourinho, Van Basten, Lippi, Koeman, Valverde o fins i tot Clemente. Ens hem tornat tots bojos? Capello, Mourinho o Clemente? Pasarem de tenir un bomber, un entrenador amb mà esquerra, educat, intel·ligent, que sap tractar la prensa i la toreja com ell vol a un piróman, un entrenador amb poc tacte, groller, provocador i amb facilitat per enfrontar-se a la prensa i companys de professió.

Es que l'únic important és la victoria, no importa els mitjans, sinó el fi i si cal sortir amb 6 defenses es fa. Tot sigui per la victòria final. Es que es pot pensar que noms com Capello o Mourinho et garanteixen resultats immediats. Home, es sospitós que els dos encara estiguin a l'atur.

"Es que l'equip necessita mà dura, fa falta que algú doni un cop sobre la taula,..." són les frases que més es senten en les tertulies. Afegiria també la coletilla " i Frank es incapaç de fer-ho". Em recorda a quant no funciona la televisió, hi han dos formes d'afrontar l'averia: el que s'aixeca i pica al lateral de la tele esperant i desitjant que així s'arregli i el que es queda assentant el sofa dient que es cosa d'ells. Home ni una cosa ni l'altre.

Sòc de l'opinió que Frank s'ha de quedar fins a final de temporada i llavors ha d'entendre que ha arribat el final d'una etapa, que no vol dir fer-lo fora. O com a mínim s'ha de quedar fins que es tinguin opcions de guanyar quelcom, per respecte a una persona que ens ha donat títols i bon joc i per coherència a un projecte que a començaments de temporada era vàlid per tots. En el cas que no fos així i que hi hagués un revolució, sòc de l'opinió, tal i com escriu Enric Banyeres, d'apostar per Guardiola com a tècnic pont fins a final de temporada. Una persona així, no la poses pel seu curriculum, sinó per provar-lo i tenir-lo a la recàmera per si arriba el cas. Sinó el Barça B l'entrenaria un Quique Costas o un Pere Gratacós de la vida. I en finalitzar la temporada s'estudia si es continua amb el mateix entrenador o si es fitxa i/o s'inicia un projecte nou. Per si de cas, proposo dos noms: Ernesto Valverde i Michael Laudrup.

Valverde pel seu curriculum, perque portar l'Athletic a la Uefa i arribar a la final amb l'Espanyol no ho fa qualsevol. I menys amb un equip de cantera i de filosofia especial (Athletic) o amb un equip fet a base de cantera (Gorka, Jarque i Tamudo) i de retalls d'altres equips (Luis Garcia, Riera o Rufete). I Laudrup pel seu bon gust futbolistic i perque esta mantenint el tipus amb un Getafe amb moltes variacions respecte al del any passat i que a més juga a Europa.

Les dos serien apostes arriscades, però també ho ha ver en el seu dia el fitxatge de Rijkaard i no ens podem pas queixar.