Apunts del VfB Stuttgart - FC Barcelona

El pitjor partit dels darrers jugats pel Barça, cosa que no ha perque significar res dolent vistos els ultims partits. Tot i això el partit va tenir varis aspectes negatius: el primer, i potser més important, és la lesió de Marquez i Puyol que deixa una mica més desprotegit l'aspecte defensiu de l'equip i que s'han de sumar a les d'Edmilson, Zambrotta, Touré i Milito. Segurament l'argentí i el català podran jugar en la pròxima jornada de lliga, però el descans pels partits de seleccions anirà molt bé per recuperar efectius.

L'altre aspecte a destacar seria l'alineació dels tres petits. El fet en si, no és dolent, ja que en teoria podrien jugar perfectament junts i guanyar partits amb solvència. L'error seria en tornar a creure, tal i com es va fer l'any passat, que aquesta formula es competiva a Europa o en els grans partits. Sort en va tenir Iniesta que en l'Stuttgart no hi havia ningu que realment crees perill a partir de la migapunta, perque desenganyem-nos, un xicot de 1,65 no imposa tan com un negre de dos metres o que un mexicà cantant ranxeras.

Però no tot ha de ser negatiu, sinó que hi van haver coses positives. O millor dit, es va continuar fent bé la feina. I tot gràcies a l'estat de forma que viuen principalment tres jugadors: Iniesta, que posis on el posis rendeix a la perfecció, Deco, omnipresent en la zona d'atac, i Messi, que accelera la velocitat de la pilota on es necessari.

Ahir Iniesta va haver de jugar de migcentre, segurament perque es dels tres petits qui millor encaixa, ja que Deco no té el sentit tàctic que es necessita i Xavi és poc contundent. Tot i això, no va jugar malament, fins i tot, robant algunes pilotes. Però que ningú s'enganyi, ni a Anfield, ni a Stamford Bridge, ni a San Siro,... pot funcionar. Deco sembla viure una segona joventut, o més ben dit, sembla que torni a ser el que era. Apareix a tot arreu, i segurament aquesta movilitat que esta tenint amb Xavi o Iniesta és una de les claus que el joc d'atac torni a tenir la frescura i la velocitat necessaria. El Barça, ara mateix, mou la pilota en vertical i a prop del centre central, obligant a l'equip contrari a bascular continuament i esperant el moment oportú per donar una marxa més a la velocitat i així sorpendre. I qui és l'encarregat de pitjar l'accelerador? Doncs el jugador que esta més en forma: Messi. Però no es l'única forma, diguem que Messi accelera el joc amb la pilota als peus, amb regats o associasions amb els companys, però aqui també hi té un paper important Henry, que amb les seves diagonals i passades a l'espai genera molt perill.

I Ronaldinho què? Doncs la primera part molt bé, molt participatiu i realitzant passades llargues que generen ocasions de gol. I poca cosa més. Normal en un jugador que bé d'una ¿lesió?, que en el seu primer partit, desprès de la inactivitat, acusi fisicament el desgast. Veurem com evoluciona, però esta clar que a un jugador com ell se l'hi ha de demanar molt més que un parell de passades de mèrit o que una falta ben tirada. Tot i això, paciència.