Apunts del Glasgow Rangers - FC Barcelona

Nou partit de Champions, nova crònica. Sort que no la vaig escriure ahir, sinó no salvaria a ningú. Avui es veu diferent, un empat permet continuar sent líder de grup, restant encara dos partits al Camp Nou i un fora. Guanyant els partits de casa (Rangers & Stuttgart) permetria anar molt més relaxats al difícil camp del Lió i inclús podria assegurar-nos el primer lloc. Això no treu, que els últims minuts a Ibrox fossin vergonyosos per un equip que hauria de tenir sempre l'obligació moral de guanyar. La tàctica de nedar i guardar la roba que en diuen.

Més coses positives d'ahir... només destacar la defensa, que va ser l'únic que li va funcionar ahir a Frank. Puyol immens com a lateral dret, amb més presència ofensiva durant la primera part, i que va ser dels pocs que va aportar perill. I que això ho hagi de fer un central reconvertit a lateral... L'aposta de Thuram com a central va sortir bé, sobretot en l'aspecte de controlar el joc aeri del rival i ve també Milito en el tall i l'anticipació. Abidal ahir sense problemes, tot i que li vaig trobar a faltar més presència ofensiva per obrir el camp i córrer la banda.

De mig camp en amunt... buff es que no en salvo ni un... Iniesta totalment out, com més endarrera jugui, menys possibilitats tenim de veure la seva millor versió. Com a mig centre o creador compleix, però crec que esta demostrat aquest any que on millor rendeix es davant, associant-se amb els davanters i no amb els interiors. Xavi per la seva part no va imposar mai el ritme de joc que més li convenia al Barça en tot el partit. Últimament s'esta especialitzant massa en convertir el seu joc massa pla, només obrint a les bandes, en passades verticals,... en definitiva, previsible i avorrit. Del mig, el millor, el Guddjohnsen crec que va aprofitar el partit per revindicar-se com a substitut de Deco. Naturalment no tenen la mateixa importància en el joc, però si un recorregut similar i més presència física. M'agradaria veure algun dia un mig camp amb Guddjohnsen, Touré i Deco.

Si del mig camp, n'he pogut salvar un, em sembla que no puc dir el mateix de la davantera. Comencem pel més jove, Messi o, millor dit, Lionel Josolcontraelmón Messi. Ho vaig dir un dia, el dia que li surten les coses molt bé, però sinó el seu joc es completament estèril., sense sentit. Ahir es va fer un fart de córrer en paral·lel a la portaria, quant hauria de fer tot el contrari: córrer cap a ella. És jove i encara té molt per apendre, com per exemple associar-se més i millor amb els companys (i no em refereixo als teva-meva al mig camp totalment inútils) i a córrer cap a l'espai o tirar diagonals. Segon apartat: ahir es jugava amb davanter centre? Doncs no i un servidor ho vaig trobar en falta. Incomprensiblament, el millor que tenim, ara per ara, estava tirat a la banda. Home, Henry no es un 9 clàssic però si que com a mínim es capaç d'oferir-te una serie de moviments (arrosegar defenses, tirar diagonals,...) que cap dels tres d'ahir t'ofereix. En canvi, tirat a la banda i davant d'un equip que t'ofereix pocs espais i moltes ajudes defensives és completament inútil. Primer perquè no tenia capacitat de regat i segon, tampoc tenia oportunitat d'associar-se amb ningú. I en tot això, qui era el davanter centre titular? Doncs un migcampista més. Ronaldinho ahir va tocar més pilotes al costat de Xavi o Iniesta que davant de la frontal de l'àrea. La única oportunitat que va tenir, sense comptar les de pilota parada, va ser un moviment de davanter, una pilota a l'espai que va aconseguir centrar. Vaig pensar que veuria la llum, que s'adonaria del que havia de fer. Estava equivocat. Per contra, va retrassar la seva posició, sent un migcampista més en atac i el primer en defensar. Total, que no es movia en un radi de 10-15 metres. Més consequències d'això: el joc es va tornar lent, horitzontal, sense movilitat i tothom la demanava al peu. No se on he llegit que Ronaldinho s'ha convertit en la pitjor versió de Riquelme (No el del Barça, sinó el del Villarreal i Argentina), lent, sense regat, sense movilitat, ni un sprint, tot al trote i que viu exclusivament del seu toc de pilota, ja sigui per xutar una falta o per fer passades.