Tancat per vacances

D'aquí unes hores marxem cap a Tenerife i mentiria si digues que no estic nerviós. Per això, lo millor es escoltar el cantant més conegut que ha sortit mai d'aquelles illes: Pepe Gaféz.... ai perdó volia dir José Vélez.



PD: Teniu el meu permís per agafar el pal d'escombra i començar a ballar.

FC Barcelona 07/08

Avui parlaré d'un tema que poques vegades he tractat, el futbol. I concretament sobre el Barça 07/08. Per tots aquelles que heu exclamat "Buf! que pesat!", us porto un parell d'alternatives: 1, 2, 3 i 4 (que avui estic generós). Comencem analitzant les altes i les baixes:

Altes:
- Thierry Henry (17/08/77, Paris). Cal que digui alguna cosa? Jugador que poc ocupar totes les posicions d'atac, ràpid, bon rematador, sobrat tècnicament,... Ve de guanyar-ho tot amb l'Arsenal i de ser considerat una divinitat per l'afició. Caldrà veure si es ell qui s'aclopa a l'equip o a l'inrevés.
- Eric Abidal (11/07/79, Lió) . Lateral esquerra francès, que gràcies a la seva alçada pot jugar perfectament de central. Puja la banda de forma notable, amb capacitat de centrar. Està considerat un dels millors en la seva posició.
- Yaya Touré (13/05/83, Sokoura Boukake). Migcampista africà, potent, amb un físic intimidador, de llarg recorregut i molt bona arribada. En el seu anterior club i en la selecció, no juga de migcentre defensiu, però per les seves qualitats físiques ho podria fer perfectament.
- Gaby Milito (07/09/80, Bons Aires). Defensa argentí, ràpid en el tall, destaca per la col·locació i per ser un bon marcador. Un clon de Puyol.

M'encanta que els plans surtin bé!

Baixes:
- Giovanni Van Bronckhorst. Simplement ha complert, va venir amb una cessió de l'Arsenal i només arribar ja va dir que volia fer una bona temporada per torna a Londres, per desprès quedar-se 4 anys i fer-se amo de la banda esquerra, amb el permís, en moments puntuals, de Sylvinho. Una mostra de com ha canviat el club en quatre anys.
- Javier Saviola. L'argentí va arribar com l'antizidane culé i el sobrenom ha sigut una llosa que li ha pesat massa. Simplement crec que no té el nivell per ser titular en un gran.
- Ludovic Giuly. Se'n va per la porta de darrera el francès que millor a jugat de blaugrana. Ha estat clau en les dues primeres temporades, però l'explosió de Messi i la seva gradual devallada en el rendiment fa que ja no tingui lloc.
- Santi Ezquerro. Va venir sense fer soroll i per guanyar títols, i se'n va sense fer soroll i amb uns quants títols. El cercle virtuós s'ha complert en ell, com així la seva etapa a Barcelona, en el que serà recordat com el suplent de Ronaldinho.
- Maxi López. Ni va rendir quant va estar aqui, ni tampoc ha fet una temporada amb el Mallorca digna. Només toca tornar-lo a cedir i esperar que acabi contracte.
- Thiago Motta. L'eterna promesa culé, el nostre Guti particular, no ha acabat de demostrar mai tot el que diuen que apuntava, ja sigui per les lesions, sancions o la seva vida nocturna.

Vist això, ens quedaria una plantilla com aquesta:

Porters: Valdés i Jorquera.
Laterals dret: Zambrotta, Belletti i Oleguer.
Centrals: Puyol, Milito, Marquez, Thuram i Oleguer.
Laterals esquerra: Abidal, Sylvinho i Zambrotta.
Migcentres: Touré, Marquez i Edmilson.
Interiors dret: Iniesta, Xavi i Guddjohnsen.
Interiors esquerra: Deco, Touré i Guddjohnsen.
Extrems dret: Messi, Henry i Giovanni Dos Santos.
Davanters centre: Eto'o, Henry Guddjohnsen i Bojan.
Estrems esquerra: Ronaldinho, Henry i Giovanni Dos Santos.

En total són 23 jugadors si no he comptat malament. Masses i sobretot per Rijkaard que s'ha mostrat ineficaç amb una plantilla amplia i incapaç de gestionar les rotacions. Així que, com menys tingui, molt millor. Amb això jo encara plantejaria un parell de retocs més:

- Belletti i Thuram: Per mi, el brasiler mai ha donat la talla, ni en tasques defensives ni ofensives i en el cas del francès es més una questió de descartar. A part de la seva edat i dels problemes que ha tingut al adaptar-se, si tens en plantilla a centrals com Puyol, Milito i Marquez tens gairebe les posicions cobertes i el quart central jugaria poc o menys. A més a més la venda de Belletti, fa que Oleguer sigui important pq pot ocupar el rol de suplent tant de lateral com de central. Per tant em quedo abans amb Oleguer que amb Thuram. A no ser que es vengui també al català per portar un altre lateral suplent.

En la defensa també s'em presenta un dubte: Marquez jugarà de central o de migcentre?. Amb el fitxatge de Milito, a priori passaria al migcamp, o sigui que tan ell com Touré es disputen la titularitat. Tot això, amb el permís d'Edmilson, que ara mateix esta lesionat i dubto que torni a ser el que era. Aixi doncs, confiem en una posició amb un defensa central que al minim contratemps en defensa, ja sigui per lesió o sanció de Puyol o Milito, tornaria a jugar de central i en un jugador que no ha jugat com a tal mai. O sigui ens quedariem amb els tres petits un altre cop. Per intentar evitar això, caldria fer un fitxatge més, i desde aqui apunto a dos possibles solucions: la jove o la veterana. En la jove m'aventuro en dos noms: Zapater del Saragossa o Oubiña del Celta.Els dos són dos promeses consolidades amb bastants minuts a primera i amb dos perfils diferents: el primer més destraler i el segon més organitzador. En la veterana, només un nom: Makelele. El jugador queda lliure aquest estiu i podria aportar la seva experiència per ajudar en la formació de Touré.

- L'altre cas que s'ha de resoldre, és el de Guddjohnsen. L'islandès encara té un bon cartell a les illes i podria ser la venta que més ingressos doni. L'error de Rijkaard aquest any ha sigut fer-lo jugar de davanter centre, tot i que sempre va destacar amb el Chelsea per ser un mitjapunta amb bona arribada. Així doncs, cal pendre la decisió de si resituar-lo en l'equip i fer-lo jugar com a interior (rotllo Van Bommel) o be intentar treure'n un profit econòmic. De retruc, la no venda de l'islandès, faria que tan Bojan o Dos Santos perdessin minuts de joc. Així doncs, em quedaria amb Guddjohnsen com a interior (i puntualment de davanter centre) i cediria a Bojan a un segona, preferiblement al Nàstic (per allò de tenir-lo a prop de casa i poder-lo controlar millor).

Ara només queda per definir com es jugarà, com per tots es sabut, hi han dos opcions:

1 Valdes, 2 Zambrotta, 3 Abidal, 4 Puyol, 5 Milito / Marquez, 6 Marquez / Toure, 8 Iniesta / Xavi, 11 Deco, 7 Messi / Henry, 9 Eto'o i 10 Ronaldinho / Henry

Aquesta seria la clàssica, amb lo que s'ha estat jugant fins ara. Caldria veure com s'incorporen els fitxatges a l'esquema, sobretot amb Henry.

1 Valdes, 2 Zambrotta, 3 Abidal, 4 Puyol, 5 Milito / Marquez, 6 Iniesta / Xavi, 8 Deco / Toure, 7 Messi, 10 Ronaldinho, 11 Henry i 9 Eto'o

Aquest seria un dels sistemes en que podrien jugar els quatre REHM. És molt ofensiu i caldria veure com funciona, però per dotar-lo de més solidesa es pot jugar amb Toure-Deco o fins i tot amb Marquez-Toure. Clar que això implica assentar a la banqueta a Xavi i Iniesta, i no se si ho faria molt sovint Frank.

La meva aposta, és que es començarà la temporada amb el 4-3-3 i amb Henry de suplent (per allò de ser l'últim a arribar) i que s'anirà alternant amb el 4-2-3-1, sobretot amb partits "fàcils" i al Camp Nou o en aquells que s'hagi de remuntar, i es deixarà el 4-3-3 per les grans ocasions i segons el rival i els estats de forma s'escolliran els jugadors.

Tot això només són suposicions a principi de temporada i sense veure cap amistós ni res. O sigui caldrà esperar com es desenvolupa la temporada per saber com funcionarà tot això.

PD:Quin totxo acabo de fotre! Qui hagi arribat fins al final, té un sugus de regal, que el passi a buscar aquí (Horari de 19h a 24h).

IV mes d.B.

Avui fa més o menys 4 mesos que vaig començar amb el bloc i no se si s'ha notat però he fet canvis en el disseny. Volia canviar els colors i tal... però primer de tot m'he tingut que comprar una pantalla nova, ja que la vella la tenia plena de tipex de tanc corregir els escrits... Després de l'acudit dolent per trencar el gel, faré un breu anàlisi de lo que han sigut aquests meravellosos quatre mesos:

Des del 5 d'abril he tingut unes 340 visites, són aproximadament 3,469 visites al dia. Tenint en compte que jo entro unes tres vegades al dia... hi ha algú que es queda a la porta i no s'atreveix a entra... i ben fet que fa.

Fins al dia d'avui, he tingut fins a 5 visites internacionals, de les boniques poblacions de Halmstad (Suècia), de Lincoln, Mineapolis, Englewood i Pima (EUA), de Kuala Lumpur (Malàsia), Calgary (Canadà) i de Guangzhou (Xina). Hello girls and boys! I don't understand what cony are you here, but if you are happy, i'm happy.

De totes aquestes visites, de mitjana la gent s'hi esta 1 minut amb 27 segons. Vaja com un mal polvo mal tirat...

Un altre dada interessant podria ser a quina hora sol visitar-me la gent. Doncs la majoria ho fa en tres franges: Al matí, després d'arribar a la feina, d'asseure's a la taula, d'engegar l'ordinador, d'anar a la màquina a buscar el cafè, de fer petar la xerrada amb el companys, de tornar a la taula, de mirar la feina que s'ha de fer i de visitar les webs del dia, o sigui entre les 10 i les 11 del matí. La següent hora es a partir de les 14, o sigui desprès de dinar, i es que no hi ha res millor que un bon bloc per fer una migdiada. Desprès, sempre hi ha la típica visita a les 2 de la matinada que es correspon amb algú despistat que està buscant porno (és al fons a mà dreta).

Una dada que no entenc, es que tinc un 68,82 % d'abonats ¿ ? A sobre s'ha de pagar una quota per entrar? i la pregunta clau: quant començaré a cobrar? s'ho queda tot el Polanco?

També fa gràcia veure com cony han vingut a visitar-me, i tot i que la majoria ho feu directament, des de el bloc del Lakul o des del Raco, hi ha algú que ha vingut a parar aquí tot buscant "la vicenteta tres pics i repicó", "vaques escosesses", "videos de vadefresi" o un "video del jordi culé".

Copiant els dibuixos...

Un nou reclam pel turisme a Lloret

A partir d'ara, amb 2.500 € sota el braç.

A lo pantoja...

Good bye and good lock.

Fa uns dies, es confirmava l'àdeu de l'últim gran capità, i ara vol marxar l'últim gran referent de la plantilla. I se'n vol anar a jugar amb el seu amic de tota la vida, a provar sort a la millor lliga del món. Feia anys que ho esperava, semblava que cada estiu marxaria, però malgrat les ganes, cada setembre es quedava. Però ara va de debó.

Diuen les males llengues, que les males relacions amb l'entrenador l'han ajudat a fer el pas definitiu. Però jo tinc la teoria que Europa se li estava quedant petita. No pas per títols, però si per joc. Feia temps que ja se'l considerava com un dels millors escoltes del vell continent i segurament si hagues estat més ben acompanyat, s'haguessin guanyat moltes més coses. Diuen els seus detrectors que precisament aquest ha estat el gran problema: quant ha sigut la gran estrella de l'equip no ha aconseguit res. I en part tenen raó, la Eurolliga la va guanyar amb Bodiroga y Jasikevicius o el Mundial de Japó el va guanyar amb Gasol. Tampoc Pippen va guanyar res sense Jordan o Solozabal sense Epi o ... El que està clar es que avui en dia, has de ser la rehòstia de bó per guanyar quelcom important tu solet. El col·lectiu cada cop és més important, i un jugador et podrá guanyar un partit, però molt dificilment un campionat. Malgrat això, en un rànking hipotètic dels millors jugadors espanyols en un futur, potser no el podem situar en la mateixa altura que Gasol, pero si en un escaló per sota amb els Epi, Villacampa, Fernando Martín, etc. I es que Gasol es molt Gasol...

El seu primer èxit el va tenir a Lisboa el 1999, on va guanyar el mundial junior, sent la principal estrella de una generació anomenada los juniors de oro, que estava formada per Raül Lopez, Felipe Reyes, Pau Gasol, Berni Rodriguez o Carlos Cabezas. I ja no ha parat d'aconseguir éxits col·lectius: 1 Euroleague (2003), 4 Lligues (1999, 2001, 2003, 2004), 3 Copes del Rei (2001, 2003, 2007), 1 Copa Korac (1999), 1 medalla d'or al Mundial de Japó (2006), 1 medalla de plata al Eurobasquet de Suècia (2003) i una medalla de bronze al Eurobasquet de Turquía (2001).

Ara s'en vol anar a provar sort a l'altre banda de l'atlàntic, on diuen que hi ha la millor lliga del món, i per tant els millors jugadors del planeta. El seu desig seria jugar amb el seu amic Gasol, i el Grizzlies ja s'han mostrat interessats en aconseguir els seus drets. En principi seria una de les franquicies ideals per ell, ja que podria disposar de minuts i tindria el suport, tant dins com fora de la pista, d'en Pau. Però els drets del jugador, són propietat dels Wizards que el van escollir en el draft del 2002. O sigui, si ara mateix jugues a la NBA, ho hauria de fer a Washington i no a Memphis. I aqui els jugadors hi tenen poc a dir, són simples cartes que es traspassen entre franquicies com quant es canviaven cromos a la porta del col·legi. Ara falta que el propietari de Memphis digui "falti" quant el propietari dels Wizards li ensenyi la carta d'en John Charles "The Bomb" Navarro.

Indiana Jones and The city of Gods.

Torna l'arqueoleg més famós de tota la historia del món mundial. La foto correspon a un descans en el rodatge i diuen que va se feta per el mateix Spielberg. Es preveu que s'estrenarà el 22-05-08 i cap allà al més de novembre d'aquest any, es farà oficial el trailer i es donarà a coneixer el titol definitiu. De moment sona amb força el títol: Indiana Jones and the City of Gods.

Feia anys que esperava aquest moment, ja que la saga de Indiana Jones és una de les meves preferides, per sobre de la de Batman i la del Senyor dels Anells i no diria cap mentida si afirmo que m'he vist les tres pelicules en català, castellà i en versió original subtitulada. I es que Indiana Jones em va deixar marcat de per vida i algunes escenes són ja inolvidables:

- La escena en que el persegueix una gran bola de pedra, en A la recerca de l'arca perduda.

- La "lluita" amb un soldat armat amb una espasa i com ho resol, en A la recerca de l'arca perduda.

- Com, en Indiana Jones i el temple maleït, el sacerdot treu un cor i aquest encara batega.

- La persecusió de les vagonetes en Indiana Jones i el temple maleït.

- Com Indiana i el seu pare fugen d'una habitació en flames, a Indiana Jones i l'última creuada.

- La lluita desigual amb un tanc alemany, a Indiana Jones i l'última creuada.

Com que val més un video de youtube que mil paraules, aqui en teniu un sobre la promo de la col·lecció en DVD de les tres pel·licules. Col·lecció que naturalment tinc i que us recomano que tingueu si voleu tenir quelcom important en les vostres mans.