La Laia sabia que anava a morir. Ho va saber des de el dia en que es va apuntar a una web on va oferir el seu sofà a qualsevol desconegut que el necessites. El funcionament és ben simple, et registres, deixes la teva informació (adreça, ciutat, tipus de sofà, disponibilitat, gustos, aficions,...) per tal que qualsevol persona que estigui de pas per la teva ciutat es posi en contacte amb tu per passar una nit. Estava esperançada amb la possibilitat que algun pertorbat li respongués al seu anunci i així, fer que un altre fes el que ella no s’atrevia a fer. Estava cansada de ser el centre i el motiu de les baralles entre els seus dos pares divorciats. I per si fora poc, a més havia d’aguantar a la nova novia del seu pare, més siliconada i amb els llavis més encartutxats que l’anterior. Estava cansada de la vida que portava, estava esgotada de treballar de recepcionista en una torre d’oficines del centre i que ningú li fes cas. Més d’un cop havia pensat que si un dia ella faltés, ningú es donaria compte.
Per això, el dia en que la va trucar el John, va ser el dia més feliç de la seva vida. En John era un estudiant, si es que es pot dir així d’una persona que ja ha acabar els estudis i que s’ha agafat un any per donar la volta al món, de la universitat de Melbourne. L’havia trucat al migdia, en referència a l’anunci de la web i volia saber si l’oferiment encara era vigent. Naturalment, la Laia li va dir que si i van quedar per veure’s més tard a plaça Catalunya, ella portaria un exemplar de la revista Jara y Sedal i ell portaria un barret mexicà de les Rambles.
La trobada va ser freda, normal en dues persones que no s’havien vist mai. A el John li va sembla que tenia al davant una noia intel·ligent, simpàtica i agradable en el tracte. No obstant, els seus ulls amagaven quelcom que li despertava un sentiment de pena cap a aquella noia. Les impressions de la Laia envers el John eren força semblants, però a diferència que ella esperava que aquell noi ros amb ulls blaus fos el seu assassí.
Continuarà...
Per això, el dia en que la va trucar el John, va ser el dia més feliç de la seva vida. En John era un estudiant, si es que es pot dir així d’una persona que ja ha acabar els estudis i que s’ha agafat un any per donar la volta al món, de la universitat de Melbourne. L’havia trucat al migdia, en referència a l’anunci de la web i volia saber si l’oferiment encara era vigent. Naturalment, la Laia li va dir que si i van quedar per veure’s més tard a plaça Catalunya, ella portaria un exemplar de la revista Jara y Sedal i ell portaria un barret mexicà de les Rambles.
La trobada va ser freda, normal en dues persones que no s’havien vist mai. A el John li va sembla que tenia al davant una noia intel·ligent, simpàtica i agradable en el tracte. No obstant, els seus ulls amagaven quelcom que li despertava un sentiment de pena cap a aquella noia. Les impressions de la Laia envers el John eren força semblants, però a diferència que ella esperava que aquell noi ros amb ulls blaus fos el seu assassí.
Continuarà...
