Apunts del Glasgow Rangers - FC Barcelona

Nou partit de Champions, nova crònica. Sort que no la vaig escriure ahir, sinó no salvaria a ningú. Avui es veu diferent, un empat permet continuar sent líder de grup, restant encara dos partits al Camp Nou i un fora. Guanyant els partits de casa (Rangers & Stuttgart) permetria anar molt més relaxats al difícil camp del Lió i inclús podria assegurar-nos el primer lloc. Això no treu, que els últims minuts a Ibrox fossin vergonyosos per un equip que hauria de tenir sempre l'obligació moral de guanyar. La tàctica de nedar i guardar la roba que en diuen.

Més coses positives d'ahir... només destacar la defensa, que va ser l'únic que li va funcionar ahir a Frank. Puyol immens com a lateral dret, amb més presència ofensiva durant la primera part, i que va ser dels pocs que va aportar perill. I que això ho hagi de fer un central reconvertit a lateral... L'aposta de Thuram com a central va sortir bé, sobretot en l'aspecte de controlar el joc aeri del rival i ve també Milito en el tall i l'anticipació. Abidal ahir sense problemes, tot i que li vaig trobar a faltar més presència ofensiva per obrir el camp i córrer la banda.

De mig camp en amunt... buff es que no en salvo ni un... Iniesta totalment out, com més endarrera jugui, menys possibilitats tenim de veure la seva millor versió. Com a mig centre o creador compleix, però crec que esta demostrat aquest any que on millor rendeix es davant, associant-se amb els davanters i no amb els interiors. Xavi per la seva part no va imposar mai el ritme de joc que més li convenia al Barça en tot el partit. Últimament s'esta especialitzant massa en convertir el seu joc massa pla, només obrint a les bandes, en passades verticals,... en definitiva, previsible i avorrit. Del mig, el millor, el Guddjohnsen crec que va aprofitar el partit per revindicar-se com a substitut de Deco. Naturalment no tenen la mateixa importància en el joc, però si un recorregut similar i més presència física. M'agradaria veure algun dia un mig camp amb Guddjohnsen, Touré i Deco.

Si del mig camp, n'he pogut salvar un, em sembla que no puc dir el mateix de la davantera. Comencem pel més jove, Messi o, millor dit, Lionel Josolcontraelmón Messi. Ho vaig dir un dia, el dia que li surten les coses molt bé, però sinó el seu joc es completament estèril., sense sentit. Ahir es va fer un fart de córrer en paral·lel a la portaria, quant hauria de fer tot el contrari: córrer cap a ella. És jove i encara té molt per apendre, com per exemple associar-se més i millor amb els companys (i no em refereixo als teva-meva al mig camp totalment inútils) i a córrer cap a l'espai o tirar diagonals. Segon apartat: ahir es jugava amb davanter centre? Doncs no i un servidor ho vaig trobar en falta. Incomprensiblament, el millor que tenim, ara per ara, estava tirat a la banda. Home, Henry no es un 9 clàssic però si que com a mínim es capaç d'oferir-te una serie de moviments (arrosegar defenses, tirar diagonals,...) que cap dels tres d'ahir t'ofereix. En canvi, tirat a la banda i davant d'un equip que t'ofereix pocs espais i moltes ajudes defensives és completament inútil. Primer perquè no tenia capacitat de regat i segon, tampoc tenia oportunitat d'associar-se amb ningú. I en tot això, qui era el davanter centre titular? Doncs un migcampista més. Ronaldinho ahir va tocar més pilotes al costat de Xavi o Iniesta que davant de la frontal de l'àrea. La única oportunitat que va tenir, sense comptar les de pilota parada, va ser un moviment de davanter, una pilota a l'espai que va aconseguir centrar. Vaig pensar que veuria la llum, que s'adonaria del que havia de fer. Estava equivocat. Per contra, va retrassar la seva posició, sent un migcampista més en atac i el primer en defensar. Total, que no es movia en un radi de 10-15 metres. Més consequències d'això: el joc es va tornar lent, horitzontal, sense movilitat i tothom la demanava al peu. No se on he llegit que Ronaldinho s'ha convertit en la pitjor versió de Riquelme (No el del Barça, sinó el del Villarreal i Argentina), lent, sense regat, sense movilitat, ni un sprint, tot al trote i que viu exclusivament del seu toc de pilota, ja sigui per xutar una falta o per fer passades.

Els Tres Tombs de Brasil

Si senyors, aquest cap de setmana es disputa la ultima i emocionant carrera que decidirà qui és el campió mundial de l'"esport" més aburrit del món mundial. I poso esport entre cometes perque no se si considerar-lo com a tal o com un circ. Oh, es que el pilots són capaços de perdre nosequants kgs en una carrera... Em poso en ple dia d'estiu a 40 graus a la sombra amb un jersei de coll llarg i segur que també suo la cansalada, i no ho considerem un esport, no? Oh, es que són capaços d'aguantar nosequantes forçes G amb el coll en cada curva... A veure, estem cançats de veure per la tele concursos estupids de qui menja més hamburgueses en una hora, records del món en estirar camions amb els péls de la barba,... això tambè ho considerem un esport?

El món de la F1 cada dia s'acosta més al Pressing Catch, o sigui, entreteniment pur i dur. Un circ on cada vegada més hi té més importància els diners. Algun problema que sigui així? Per mi cap, ja s'ho faran... Bé si, un: s'em fa, cada vegada més, pesat veure una carrera de principi a final. Existeix algun esport, esdeveniment esportiu o espectacle televisiu on ja se sapiguen el resultat 24 hores abans? Doncs si, aquesta és la Formula 1, on la classificació del dia abans condiciona en un 80% el resultat final de la prova.

Per això a partir d'ara batejo el circ de la F1 amb el nom de "Els Tres Tombs". Raons, moltes:
- Es tracta de fer voltes en un circuit.
- Els participants van carregats, uns de gasolina i els altres de hortelisses.
- Els participants van patrocinats, uns de marques internacionals i els altres de "Fruteria Manoli", "Transports Alt Urgell",...
- L'únic alicient per mira-ho és per veure com la caguen, literalment en el cas dels burros i caballs o per veure com surten de pista els altres.
- Tal com comencen, acaben. Adelantaments? perque si han d'arribar al mateix lloc...

L'únic bo que em ve el cap amb la cursa final d'aquest cap de setmana, es que a partir de dilluns, T5 en deixarà de donar la tabarra amb el Lobató & Alonso...

[Foto suprimida per no ferir la sensibilitat de ningú ni el seu dret d'autoria.]

Imatge de l'últim gran premi celebrat a Cassà de la Selva

Tonto és qui fa tonteries

Una vegada, un savi informàtic em va dir: "Pensa sempre que l'usuari final és tonto i, com a tal, pensarà i farà tonteries." Avui hi puc afegir: "A més, et preguntarà tonteries i et demanarà tonteries."

Llàstima que aquesta llei no escrita no digui per enlloc que, arribats a aquest punt, l'informàtic té la potestat per fotre-l'hi un cop de teclat al cap o de posar-l'hi el ratolí pel cul fins que li surti la merda per la boca. Sense oblidar, es clar, que el client sempre té la raó.

Mami, que será lo que tiene el negro...

P.D.: Juro que volia escriure un post sobre l'inici de la lliga ACB i de com l'afronten els equips catalans, però al veure la foto, simplement un es queda sense paraules. Potser un altre dia, quant m'hagi refet...

Apunts del VfB Stuttgart - FC Barcelona

El pitjor partit dels darrers jugats pel Barça, cosa que no ha perque significar res dolent vistos els ultims partits. Tot i això el partit va tenir varis aspectes negatius: el primer, i potser més important, és la lesió de Marquez i Puyol que deixa una mica més desprotegit l'aspecte defensiu de l'equip i que s'han de sumar a les d'Edmilson, Zambrotta, Touré i Milito. Segurament l'argentí i el català podran jugar en la pròxima jornada de lliga, però el descans pels partits de seleccions anirà molt bé per recuperar efectius.

L'altre aspecte a destacar seria l'alineació dels tres petits. El fet en si, no és dolent, ja que en teoria podrien jugar perfectament junts i guanyar partits amb solvència. L'error seria en tornar a creure, tal i com es va fer l'any passat, que aquesta formula es competiva a Europa o en els grans partits. Sort en va tenir Iniesta que en l'Stuttgart no hi havia ningu que realment crees perill a partir de la migapunta, perque desenganyem-nos, un xicot de 1,65 no imposa tan com un negre de dos metres o que un mexicà cantant ranxeras.

Però no tot ha de ser negatiu, sinó que hi van haver coses positives. O millor dit, es va continuar fent bé la feina. I tot gràcies a l'estat de forma que viuen principalment tres jugadors: Iniesta, que posis on el posis rendeix a la perfecció, Deco, omnipresent en la zona d'atac, i Messi, que accelera la velocitat de la pilota on es necessari.

Ahir Iniesta va haver de jugar de migcentre, segurament perque es dels tres petits qui millor encaixa, ja que Deco no té el sentit tàctic que es necessita i Xavi és poc contundent. Tot i això, no va jugar malament, fins i tot, robant algunes pilotes. Però que ningú s'enganyi, ni a Anfield, ni a Stamford Bridge, ni a San Siro,... pot funcionar. Deco sembla viure una segona joventut, o més ben dit, sembla que torni a ser el que era. Apareix a tot arreu, i segurament aquesta movilitat que esta tenint amb Xavi o Iniesta és una de les claus que el joc d'atac torni a tenir la frescura i la velocitat necessaria. El Barça, ara mateix, mou la pilota en vertical i a prop del centre central, obligant a l'equip contrari a bascular continuament i esperant el moment oportú per donar una marxa més a la velocitat i així sorpendre. I qui és l'encarregat de pitjar l'accelerador? Doncs el jugador que esta més en forma: Messi. Però no es l'única forma, diguem que Messi accelera el joc amb la pilota als peus, amb regats o associasions amb els companys, però aqui també hi té un paper important Henry, que amb les seves diagonals i passades a l'espai genera molt perill.

I Ronaldinho què? Doncs la primera part molt bé, molt participatiu i realitzant passades llargues que generen ocasions de gol. I poca cosa més. Normal en un jugador que bé d'una ¿lesió?, que en el seu primer partit, desprès de la inactivitat, acusi fisicament el desgast. Veurem com evoluciona, però esta clar que a un jugador com ell se l'hi ha de demanar molt més que un parell de passades de mèrit o que una falta ben tirada. Tot i això, paciència.

Els petits plaers de la vida

Lo millor que li pot passar a un croiss... perdó a una persona suada i cansada després de 1h de relatiu esforç físic és arribar a casa, treure's la roba, introduir-se a la banyera i gaudir d'una tonificant dutxa d'aigua calenteta... Macagum la mare que va parir a tots els calentadors d'aigua i les seves putes filles més gallines que putes.

Tan complicat és, en ple segle XXI, el funcionament d'un calentador d'aigua perque deixi de funcionar? Simplament es una puta flama que s'encen amb l'ajuda d'una guspira i del gas i que fa que l'aigua s'escalfi. M'imagino que el meu deu ser dels barats, i per això no funciona del tot bé. M'imagino que en el meu hi deu haver un nan dins el calentador amb un encenador i que o bé se li ha acabat el gas de dins l'encenador o bé ha passar a viure en el pais dels nans, juntament amb el David el Gnomo i el Torrebruno. Provaré de deixar un carregador de gas al costat del calentador per que es recarregui l'encenador o bé hauré de buscar una caixa de sabates...

Això no treu que una dutxa d'aigua freda a les 23:00, després de barallar-te durant 20 min. amb el puto calentador i de renegar de totes les formes possibles, sigui una experiència que recomano al 100%. Simplament s'ha de provar...

Nova barra de cereals per esmorzar.

The King is dead! Long live the King!

Apunts del FCB - O.Lió

Zambrotta força fluix, sembla com si les temporades les comences totalment out i a mesura que van passant els partits es vagi entonant. La seva aportació ofensiva es gairebé inexistent i en defensa alterna badades importants amb bons talls de pilota.

La parella Marquez-Milito sembla que hagi funcionat, i de moment hauria de ser la titular mentres es recupera Puyol. Ahir poc o gens van inquietar els francesos a Valdes.

Abidal s'esta convertint en el millor fitxatge de l'estiu, s'ha fet amo i senyor de la banda esquerra. En defensa pocs problemes va tenir i en atac s'incorpora amb encert.

Touré Yaya, una vegada més, es va fer l'amo del mig del camp. En defensa exerceix de stopper clar i en atac s'ofereix com a recolzament per distribuir el joc, tot i que necessita dos o tres tocs per fer-ho i això enlenteix el joc. Ahir va probar el xut desde fora l'àrea sense gaire fortuna.

Dels dos interiors d'ahir, el millor Deco. Tot i que va començar perdent algunes pilotes i errant en las passades fàcils, es va entonar conforme passaven els minuts. Xavi per la seva part, va fer un partit totalment gris, no se'l va veure massa i tot apunta que contra el Sevilla serà el suplent.

Messi totalment decisiu en el resultat, els dos primers gols van sortir de les seves botes. I es que aquest Messi és el 80% del joc ofensiu de l'equip, i actualment l'única arma ofensiva que salva l'equip. Només un però, si fos capaç d'associar-se més amb els companys, seria el millor jugador del moment. Perquè el dia que es capaç d'anar-se'n d'un, de dos, de tres i de fins a quatre jugadors molt bé, però el dia que no li surten les coses es desesperant.

Tan Henry com Ronaldinho ahir van fer un mal partit. El francès encara no s'ha aclopat als seus companys i viceversa i encara se'l veu força lent sobre el camp. Li falten partits i entrenaments per agafar la millor forma, almenys esperem que el gol d'ahir l'hagi tranquilitzat. Per part del brasiler, ahir va ser el tercer partit consecutiu que va ser substituit i una clar missatge de l'entrenador (algu va dir que no seria capaç d'assentar a cap dels quatre fantàstics) que sembla que li vulgui dir: "De moment ets titular però com et descuidis més, a sota tens gent que t'apreta. I tens sort que l'Eto'o estigui lesionat, sinó em faries companyia a la banqueta." Ahir com a mínim ho va intentar en un parella d'ocasions, però quant no acompanya el físic...

Iniesta ahir va ser el millor dels suplents i va tornar a fer bo el tòpic que diu que quant millor rendeix és quant entra en les segones parts. Hauria de pensar en trencar-lo d'una vegada i fer que aquesta sigui la temporada de la seva consolidació, sinó es vol convertir en un Guti de la vida.

Pel que fa al debut de Dos Santos i Bojan, totalment testimonial. Simplament per poder dir: "Mireu, Europa, quins joves fem debutar..."

Eurobasket 2007

"Aquests tres merdes, aquests tres fills de puta ens han robat. Es pensen que tenen polla. Pujaré i els la ficaré a les seves mares. Me la lleparan cadascun, escriviu-ho. Els la ficaré a la seva mare i si tenen filles també me les follaré."

Sense dubte aquesta a sigut la frase del campionat, la va pronunciar el pivot serbi Darko Milicic desprès de caure eliminada la seva selecció en la primera fase i no cal dir a qui van dirigides les boniques paraules...

L'europeu de veritat comença ara, si ja se que ja s'han jugat la primera i la segona fase, però ara és on comencen els partits de veritat: les eliminatòries on un petit error t'envia a casa. Fins avui s'han jugat els quarts de final amb les victòries de Rússia, Espanya, Lituània i Grècia. Els derrotats (França, Alemanya, Croàcia i Eslovènia) han de jugar unes eliminatòries paral·leles per adjudicar les places del 5º al 8º classificat.

La primera semifinal (dis. 15 a les 19:30 per La Sexta) és una repetició de l'última final del mundial del Japó, on aquesta vegada Espanya i Grècia lluitaran per un lloc a la final. En principi el favorit clar és Espanya, que tot i no recuperar el nivell de joc de l'últim mundial (sobretot en l'aspecte defensiu) ha guanyat amb comoditat (a excepció de la derrota amb Croàcia) i a més a més, a diferència de la final del mundial, podrà disposar del seu jugador estrella: Pau Gasol (18,9 p.p.). I no està sol, ja que en l'aspecte ofensiu Espanya disposa de jugadors suficients, com per exemple Calderon (11,1 p.p.), Navarro (11,3 p.p.), Rudy (11,7 p.p.) o Garbajosa (8 p.p.), per guanyar el partit. Grècia per la seva part a fet un campionat força irregular. De fet ha estat apunt de no superar els quarts de final, on a falta de 1:30 per acabar el partit perdia per 62-53, però amb un parcial de 0-10 i una magnifica actuació de Papaloukas (7 punts i un robo) van capgira el partit. El gran perill de Grècia ve de la seva manera de jugar: forta defensa i un excel·lent basquet-control, on Papaloukas (el jugador més ben pagat a Europa) (9,6 p.p.), Diamantidis (9,6 p.p.) o Spanuolis (11,3 p.p.) es mouen com a peix a l'aigua.

L'altre semifinal (Dis. 15 a les 21:30 per La Sexta) d'avui enfronta a dues sel·leccions que s'haurien de conèixer molt bé. No gens menys, fa relativament poc competien sota la mateixa bandera. Parlo de Rússia i Lituània. Els russos, comandats per Kirilenko, màxim anotador (16,6), rebotejador (9,14) i taponador (1,7) de l'equip, han fet un europeu perfecte: encara no coneixen la derrota. Però Kirilenko no està sol, i l'ajuden l'americà nacionalitzat rus Holden (qui ho diria ja uns anys amb la URSS) (11,1 p.p.) i l'aler dels Chicago Bulls Khryapa (11,3 p.p.). Per l'altre part, parlar de Lituània és parlar de Jasikevicius, on desprès de vàries decepcionants temporades en la NBA, sembla que hagi recuperat la seva millor versió. No és el màxim anotador de l'equip (11,1 p.p.), però si el seu màxim assistent (6 a.p.) i es realment important per la manera com dirigeix, com anima, com mana,... en definitiva és el seu líder i el seguirien fins a la mort. Gràcies a déu, Lituània no només és un jugador, sinó que també hi destaquen Siskauskas (11,6 p.p.), Songalia (13 p.p.), Kleiza (10,1 p.p.) o el bessons Lavrinovic.

Parlar de favorits a un sol partit, i més en basquet és complicat, però si hagués d'apostar per algú, crec que el quadre quedaria de la següent forma:

Espanya passaria amb una còmode victòria davant Grècia i Lituània guanyaria amb una victòria més treballada davant Rússia. I la final? això ja és més complicat, però si que sembla que Espanya estigui un pas endavant de les altres sel·leccions, però en una final...

Quatre colls i només tres medalles.