Good bye and good lock.

Fa uns dies, es confirmava l'àdeu de l'últim gran capità, i ara vol marxar l'últim gran referent de la plantilla. I se'n vol anar a jugar amb el seu amic de tota la vida, a provar sort a la millor lliga del món. Feia anys que ho esperava, semblava que cada estiu marxaria, però malgrat les ganes, cada setembre es quedava. Però ara va de debó.

Diuen les males llengues, que les males relacions amb l'entrenador l'han ajudat a fer el pas definitiu. Però jo tinc la teoria que Europa se li estava quedant petita. No pas per títols, però si per joc. Feia temps que ja se'l considerava com un dels millors escoltes del vell continent i segurament si hagues estat més ben acompanyat, s'haguessin guanyat moltes més coses. Diuen els seus detrectors que precisament aquest ha estat el gran problema: quant ha sigut la gran estrella de l'equip no ha aconseguit res. I en part tenen raó, la Eurolliga la va guanyar amb Bodiroga y Jasikevicius o el Mundial de Japó el va guanyar amb Gasol. Tampoc Pippen va guanyar res sense Jordan o Solozabal sense Epi o ... El que està clar es que avui en dia, has de ser la rehòstia de bó per guanyar quelcom important tu solet. El col·lectiu cada cop és més important, i un jugador et podrá guanyar un partit, però molt dificilment un campionat. Malgrat això, en un rànking hipotètic dels millors jugadors espanyols en un futur, potser no el podem situar en la mateixa altura que Gasol, pero si en un escaló per sota amb els Epi, Villacampa, Fernando Martín, etc. I es que Gasol es molt Gasol...

El seu primer èxit el va tenir a Lisboa el 1999, on va guanyar el mundial junior, sent la principal estrella de una generació anomenada los juniors de oro, que estava formada per Raül Lopez, Felipe Reyes, Pau Gasol, Berni Rodriguez o Carlos Cabezas. I ja no ha parat d'aconseguir éxits col·lectius: 1 Euroleague (2003), 4 Lligues (1999, 2001, 2003, 2004), 3 Copes del Rei (2001, 2003, 2007), 1 Copa Korac (1999), 1 medalla d'or al Mundial de Japó (2006), 1 medalla de plata al Eurobasquet de Suècia (2003) i una medalla de bronze al Eurobasquet de Turquía (2001).

Ara s'en vol anar a provar sort a l'altre banda de l'atlàntic, on diuen que hi ha la millor lliga del món, i per tant els millors jugadors del planeta. El seu desig seria jugar amb el seu amic Gasol, i el Grizzlies ja s'han mostrat interessats en aconseguir els seus drets. En principi seria una de les franquicies ideals per ell, ja que podria disposar de minuts i tindria el suport, tant dins com fora de la pista, d'en Pau. Però els drets del jugador, són propietat dels Wizards que el van escollir en el draft del 2002. O sigui, si ara mateix jugues a la NBA, ho hauria de fer a Washington i no a Memphis. I aqui els jugadors hi tenen poc a dir, són simples cartes que es traspassen entre franquicies com quant es canviaven cromos a la porta del col·legi. Ara falta que el propietari de Memphis digui "falti" quant el propietari dels Wizards li ensenyi la carta d'en John Charles "The Bomb" Navarro.