dimecres, 10 d’octubre del 2007
Tonto és qui fa tonteries
Llàstima que aquesta llei no escrita no digui per enlloc que, arribats a aquest punt, l'informàtic té la potestat per fotre-l'hi un cop de teclat al cap o de posar-l'hi el ratolí pel cul fins que li surti la merda per la boca. Sense oblidar, es clar, que el client sempre té la raó.
divendres, 5 d’octubre del 2007
Mami, que será lo que tiene el negro...
dijous, 4 d’octubre del 2007
Apunts del VfB Stuttgart - FC Barcelona

L'altre aspecte a destacar seria l'alineació dels tres petits. El fet en si, no és dolent, ja que en teoria podrien jugar perfectament junts i guanyar partits amb solvència. L'error seria en tornar a creure, tal i com es va fer l'any passat, que aquesta formula es competiva a Europa o en els grans partits. Sort en va tenir Iniesta que en l'Stuttgart no hi havia ningu que realment crees perill a partir de la migapunta, perque desenganyem-nos, un xicot de 1,65 no imposa tan com un negre de dos metres o que un mexicà cantant ranxeras.
Però no tot ha de ser negatiu, sinó que hi van haver coses positives. O millor dit, es va continuar fent bé la feina. I tot gràcies a l'estat de forma que viuen principalment tres jugadors: Iniesta, que posis on el posis rendeix a la perfecció, Deco, omnipresent en la zona d'atac, i Messi, que accelera la velocitat de la pilota on es necessari.
Ahir Iniesta va haver de jugar de migcentre, segurament perque es dels tres petits qui millor encaixa, ja que Deco no té el sentit tàctic que es necessita i Xavi és poc contundent. Tot i això, no va jugar malament, fins i tot, robant algunes pilotes. Però que ningú s'enganyi, ni a Anfield, ni a Stamford Bridge, ni a San Siro,... pot funcionar. Deco sembla viure una segona joventut, o més ben dit, sembla que torni a ser el que era. Apareix a tot arreu, i segurament aquesta movilitat que esta tenint amb Xavi o Iniesta és una de les claus que el joc d'atac torni a tenir la frescura i la velocitat necessaria. El Barça, ara mateix, mou la pilota en vertical i a prop del centre central, obligant a l'equip contrari a bascular continuament i esperant el moment oportú per donar una marxa més a la velocitat i així sorpendre. I qui és l'encarregat de pitjar l'accelerador? Doncs el jugador que esta més en forma: Messi. Però no es l'única forma, diguem que Messi accelera el joc amb la pilota als peus, amb regats o associasions amb els companys, però aqui també hi té un paper important Henry, que amb les seves diagonals i passades a l'espai genera molt perill.
I Ronaldinho què? Doncs la primera part molt bé, molt participatiu i realitzant passades llargues que generen ocasions de gol. I poca cosa més. Normal en un jugador que bé d'una ¿lesió?, que en el seu primer partit, desprès de la inactivitat, acusi fisicament el desgast. Veurem com evoluciona, però esta clar que a un jugador com ell se l'hi ha de demanar molt més que un parell de passades de mèrit o que una falta ben tirada. Tot i això, paciència.
dimarts, 2 d’octubre del 2007
Els petits plaers de la vida
Tan complicat és, en ple segle XXI, el funcionament d'un calentador d'aigua perque deixi de funcionar? Simplament es una puta flama que s'encen amb l'ajuda d'una guspira i del gas i que fa que l'aigua s'escalfi. M'imagino que el meu deu ser dels barats, i per això no funciona del tot bé. M'imagino que en el meu hi deu haver un nan dins el calentador amb un encenador i que o bé se li ha acabat el gas de dins l'encenador o bé ha passar a viure en el pais dels nans, juntament amb el David el Gnomo i el Torrebruno. Provaré de deixar un carregador de gas al costat del calentador per que es recarregui l'encenador o bé hauré de buscar una caixa de sabates...
Això no treu que una dutxa d'aigua freda a les 23:00, després de barallar-te durant 20 min. amb el puto calentador i de renegar de totes les formes possibles, sigui una experiència que recomano al 100%. Simplament s'ha de provar...
divendres, 28 de setembre del 2007
dilluns, 24 de setembre del 2007
dijous, 20 de setembre del 2007
Apunts del FCB - O.Lió

Zambrotta força fluix, sembla com si les temporades les comences totalment out i a mesura que van passant els partits es vagi entonant. La seva aportació ofensiva es gairebé inexistent i en defensa alterna badades importants amb bons talls de pilota.
La parella Marquez-Milito sembla que hagi funcionat, i de moment hauria de ser la titular mentres es recupera Puyol. Ahir poc o gens van inquietar els francesos a Valdes.
Abidal s'esta convertint en el millor fitxatge de l'estiu, s'ha fet amo i senyor de la banda esquerra. En defensa pocs problemes va tenir i en atac s'incorpora amb encert.
Touré Yaya, una vegada més, es va fer l'amo del mig del camp. En defensa exerceix de stopper clar i en atac s'ofereix com a recolzament per distribuir el joc, tot i que necessita dos o tres tocs per fer-ho i això enlenteix el joc. Ahir va probar el xut desde fora l'àrea sense gaire fortuna.
Dels dos interiors d'ahir, el millor Deco. Tot i que va començar perdent algunes pilotes i errant en las passades fàcils, es va entonar conforme passaven els minuts. Xavi per la seva part, va fer un partit totalment gris, no se'l va veure massa i tot apunta que contra el Sevilla serà el suplent.
Messi totalment decisiu en el resultat, els dos primers gols van sortir de les seves botes. I es que aquest Messi és el 80% del joc ofensiu de l'equip, i actualment l'única arma ofensiva que salva l'equip. Només un però, si fos capaç d'associar-se més amb els companys, seria el millor jugador del moment. Perquè el dia que es capaç d'anar-se'n d'un, de dos, de tres i de fins a quatre jugadors molt bé, però el dia que no li surten les coses es desesperant.
Tan Henry com Ronaldinho ahir van fer un mal partit. El francès encara no s'ha aclopat als seus companys i viceversa i encara se'l veu força lent sobre el camp. Li falten partits i entrenaments per agafar la millor forma, almenys esperem que el gol d'ahir l'hagi tranquilitzat. Per part del brasiler, ahir va ser el tercer partit consecutiu que va ser substituit i una clar missatge de l'entrenador (algu va dir que no seria capaç d'assentar a cap dels quatre fantàstics) que sembla que li vulgui dir: "De moment ets titular però com et descuidis més, a sota tens gent que t'apreta. I tens sort que l'Eto'o estigui lesionat, sinó em faries companyia a la banqueta." Ahir com a mínim ho va intentar en un parella d'ocasions, però quant no acompanya el físic...
Iniesta ahir va ser el millor dels suplents i va tornar a fer bo el tòpic que diu que quant millor rendeix és quant entra en les segones parts. Hauria de pensar en trencar-lo d'una vegada i fer que aquesta sigui la temporada de la seva consolidació, sinó es vol convertir en un Guti de la vida.
Pel que fa al debut de Dos Santos i Bojan, totalment testimonial. Simplament per poder dir: "Mireu, Europa, quins joves fem debutar..."
dissabte, 15 de setembre del 2007
Eurobasket 2007
L'europeu de veritat comença ara, si ja se que ja s'han jugat la primera i la segona fase, però ara és on comencen els partits de veritat: les eliminatòries on un petit error t'envia a casa. Fins avui s'han jugat els quarts de final amb les victòries de Rússia, Espanya, Lituània i Grècia. Els derrotats (França, Alemanya, Croàcia i Eslovènia) han de jugar unes eliminatòries paral·leles per adjudicar les places del 5º al 8º classificat.
La primera semifinal (dis. 15 a les 19:30 per La Sexta) és una repetició de l'última final del mundial del Japó, on aquesta vegada Espanya i Grècia lluitaran per un lloc a la final. En principi el favorit clar és Espanya, que tot i no recuperar el nivell de joc de l'últim mundial (sobretot en l'aspecte defensiu) ha guanyat amb comoditat (a excepció de la derrota amb Croàcia) i a més a més, a diferència de la final del mundial, podrà disposar del seu jugador estrella: Pau Gasol (18,9 p.p.). I no està sol, ja que en l'aspecte ofensiu Espanya disposa de jugadors suficients, com per exemple Calderon (11,1 p.p.), Navarro (11,3 p.p.), Rudy (11,7 p.p.) o Garbajosa (8 p.p.), per guanyar el partit. Grècia per la seva part a fet un campionat força irregular. De fet ha estat apunt de no superar els quarts de final, on a falta de 1:30 per acabar el partit perdia per 62-53, però amb un parcial de 0-10 i una magnifica actuació de Papaloukas (7 punts i un robo) van capgira el partit. El gran perill de Grècia ve de la seva manera de jugar: forta defensa i un excel·lent basquet-control, on Papaloukas (el jugador més ben pagat a Europa) (9,6 p.p.), Diamantidis (9,6 p.p.) o Spanuolis (11,3 p.p.) es mouen com a peix a l'aigua.
L'altre semifinal (Dis. 15 a les 21:30 per La Sexta) d'avui enfronta a dues sel·leccions que s'haurien de conèixer molt bé. No gens menys, fa relativament poc competien sota la mateixa bandera. Parlo de Rússia i Lituània. Els russos, comandats per Kirilenko, màxim anotador (16,6), rebotejador (9,14) i taponador (1,7) de l'equip, han fet un europeu perfecte: encara no coneixen la derrota. Però Kirilenko no està sol, i l'ajuden l'americà nacionalitzat rus Holden (qui ho diria ja uns anys amb la URSS) (11,1 p.p.) i l'aler dels Chicago Bulls Khryapa (11,3 p.p.). Per l'altre part, parlar de Lituània és parlar de Jasikevicius, on desprès de vàries decepcionants temporades en la NBA, sembla que hagi recuperat la seva millor versió. No és el màxim anotador de l'equip (11,1 p.p.), però si el seu màxim assistent (6 a.p.) i es realment important per la manera com dirigeix, com anima, com mana,... en definitiva és el seu líder i el seguirien fins a la mort. Gràcies a déu, Lituània no només és un jugador, sinó que també hi destaquen Siskauskas (11,6 p.p.), Songalia (13 p.p.), Kleiza (10,1 p.p.) o el bessons Lavrinovic.
Parlar de favorits a un sol partit, i més en basquet és complicat, però si hagués d'apostar per algú, crec que el quadre quedaria de la següent forma:
dijous, 13 de setembre del 2007
Originalitat

divendres, 31 d’agost del 2007
Prime Time de l'estiu!
Per això amics i companys, alcem tots el membre víril al vent i defensem els nostres honors! Per una vida en igualtat!