Passarel·la Gaudí - Cibeles

Ja s'està acabant la temporada i ja s'ha comencen a saber com serán les noves camisetes per la temporada següent. Aquí a la dreta, la que diuen que serà la nova camiseta. La gran novetat es que l'escut està envoltat per una corona de llorer amb la referència del 1957-2007. També surtirà la silueta del camp, a sota a la dreta. Tot això en homenatge als 50 anys de la construcció del Camp Nou. I no com diu el gran diari Sport (i cito textualment): "la conmemoración del centenario de la inauguración del Camp Nou". Com corre el temps, no t'adones i ja has fet cent anys. Tot i que aquesta la podriem donar com a definitiva, també corren per internet altres possibles candidates.

Per la segona i tercera equipació de moment no hi ha res "oficial". El rumor que té més força és que serà un blau turquesa, que ja es va utilitzar en les camisetes Meyba dels 80. Ara el disseny, ningú ho sap (els de la Nike espero que si), tot i que he trobat dos exemples:

La primera seria molt semblant a la Meyba dels 80 i la segona es com la d'aquest any però cambiant els colors. On si que hi pot haver novetat i polèmica seria en la tercera equipació que he trobat:

Què consti que no és blanc, sinó que és un (com dirien les dones) color "hueso". Si volen polemica, amb aquesta en tindran. Que consti que a mi no em desagrada, tot i que no veig possible que algun dia el Barça vesteixi aquesta camiseta.

Segons com es miri

El més important d'un país...

L'altre dia per Antena 3 van escollir, mitjançant una macroenquesta, l'espanyol més important de la història. No vaig veure el programa, mes que res pq era dimarts i tenia coses més importants a veure i pq si vull escoltar els acudits del Matías Prats, miro l'APM. Simplament vull comentar la classificació final:

1.- Juan Carlos I -> Sense dubte, victòria marescuda. Fer aquests discursos per Nadal no ho pot fer tothom.
2.- Miguel de Cervantes -> Quedar-te "manco" no és garantia d'éxit. Tampoc escriure la novel·la espanyola més universal.
3.- Cristóbal Colón -> No haviem quedat que era genovés?
4.- La Reina Doña Sofía -> "Braguetazo" en tota regla.
...
7.- Príncipe Felipe de Borbón -> Ara més que mai.
...
12.- Severo Ochoa -> Lo seu no té merit, bioquimics espanyols que han guanyat el Nobel n'hi han a patades.
...
15.- Doña Leticia -> Braguetazo II, el retorno.
...
20.- Fernando Alonso -> Al calvo de Telecinco no hauria de poder votar.
...
22.- Francisco Franco -> Era espanyol i va ser important dins la història d'Espanya.
...
26.- Lola Flores -> País de panderetes....
...
29.- Rocío Jurado -> Mira si va ser important que després de morta encara s'en parla.
...
32.- Isabel Pantoja -> Freedom Pantoja.
...
35.- Jose M. Aznar -> L'espanyol que guanya fent footing al president dels EUA hauria d'estar més amunt.
...
38.- Pedro Duque -> Mai cap espanyol havia arribat tan lluny com ell.
...
41.- David Bisbal -> ...bulería, bulería, somos mas tontos cada día...
42.- Rafael Nadal -> Tenir el braç pajillero té el seu mérit.
...
51.- Julio Iglesias -> No es podia esperar menys d'un guanyador del festival de Benidorm.
...
64.- Alfredo Di stéfano -> Els argentins també són espanyols?
...
66.- Carlos Sáinz -> Por dios... Trata de arrancarlo!
67.- Francisco Rivera "Paquirri" -> Torero!
...
69.- Montserrat Caballé -> 69 + Caballé=.... no m'ho vull ni imaginar
...
75.- Manuel Benitez "El Cordobés" -> Kiaaaaaaaaaaa!
...
79.- Emilio "Butragueño" -> Una imatge val més que 1000 paraules.
...
82.- Manuel Rodríguez "Manolete" -> Si no sabes torear... "paque" te metes...
...
I així fins a 100.

Quien no me ha votado... se queda sin regalo de reyes.

Ho podien haver dissimulat una mica o haver-ho fet obertament i sense mitges tintes. Com en el programa de la Sexta Sé lo que hicisteis que estan buscant el famós espanyol més famós de tota la història.

La tele que Catalunya es mereix

Degut al treball d'investigació que he fet en l'anterior escrit, he descobert una nova tele: Canal Català TV. Ultimament ja havia descobert el canal de Barcelona, ara anomenada Td8 o la tele del grup Godó. Doncs apa, ara ja tinc feina extra, mirar i descobrir un nou canal. De moment m'ho pendre amb calma, ja que segons he entés de moment no es pot sintonitza a l'Anoia. Ara, en quant en tingui oportunitat... promet i molt. Repasem primer els seus programes:

- De dilluns a divendres a les 18h, el Catalunya Opina amb Carlos Fuentes i José Garcia. El Carlos Fuentes es un excolaborador del programa A tu lado de Telecinc i que em sembla que era o és mossén (no és l'Apeles) o monjo o alguna cosa així.

- Cada dia a les 20h, Redacció Catalunya amb Eduard Berraondo. El telenotícies de la cadena.

- De dilluns a divendres a les 01:30, Estat de Xoc amb Chiqui Martí i Pere Espinosa. La Chiqui tothom la coneix i es pot esperar de que va el programa. I més si és de matinada.

- Els dilluns a les 21h, Pericos on line. Programa dedicat a l'actualitat de l'espanyol.

- Els diumenges a les 16h, el Diumenges amb Odette. Odette Pinto és una mite vivent de la Radio a Catalunya, on el seu programa ja fa 29 anys que es en antena.

- Els dissabtes a les 22h, el Dissabte Show amb Jordi LP. Ningu millor per conduir un Late Show a la catalana.

- De dimarts a diumenges a les 21h, Vadefresi amb Nuria Yáñez. No sabeu qui és Nuria Yánez? Doncs es aquesta (Nota pels malpensats: No es la vaca).

No us venen ganes de mirar el seu programa?

El declivi de l'humor en català

"Si un cómico cae en el olvido tiene el peligro de que le rememoren como freaky"

Quant he vist l'autor de la frase, se m'ha caigut l'ánima als peus. La dit ni més ni menys que l'inigualable, l'imitador per excel·lencia, el gran Jordi LP (busqueu i la trobareu). I això que en part té raó, perquè ara al bo del Jordi se'l recorda com un freak més d'aquella Telecinco que tot just començava a donar les primeres passes. Ai, les Mamachicho, el Gil i tal i tal, el Manolo Escobar i "los goles son amores", la Loreto Valverde, el Goyo González i el "Uno para todas",... quants records... Bé ja en parlarem un altre dia.

En Jordi Lopéz Peña va començar en la cantera de TV3 participant en programes mítics com "El tres pics i repicó" i "El Joc del Segle", on les seves imitiacions el van fer famós (sobretot la del Pujol) i com tants professionals d'aquest país va decidir probar el salt a Madrid, ha veure com sortia. I li va sortir força bé, ja que durant anys va apereixer amb frequència en programes/gales de Telecinco. Però es clar, les vaques gordes van passar i en Jordi es va saber estrenya el cinturó (acudit fàcil): que si ara escric una columna al Mundo Deportivo, que si participo en una pelicula titulada "Escenas de una orgia en Formentera" (el títol promet, algu se la baixarà?), que si participo en programes/gales diverses (de TV3 a Antena 3, passant per Canal 9, Telemadrid i TVE), que si presento un programa de golf al Canal 33, que si tinc un programa propi els dissabtes a la nit, que si trec un disc... Però si ha sobreviscut es gràcies als bolos de Festa Major. Bé això i els bolos privats que fa per la petita i mitjana empresa.

El que està clar es que l'humor català ha perdut un referent desde que no està en primera línia mediàtica. Com tampoc no ho estan la Vicenteta, el Ramon, el Pep Cruz explicant acudits, el Capri, l'Eugenio,... Tants i tants que ens han fet riure...

Et faré riure, tan si vols com si no!

Moltes felicitats!

Ara, no se on posareu la estatua... suposo que sobre l'organillo hi quedaria bé.

I com a regal, tot un referent per tu:

It's Gaspart's time

Portada del dia 10 de maig de 2007

Diarios de Futbol:

"La opción continuista, seguir con el plan que durante dos años ha demostrado ser válido. Renovar la clase media, incorporar al equipo jugadores jóvenes (Bojan Krkic, Giovanni dos Santos) y esperar que un verano de descanso (con permiso de la Copa América) recupere a las estrellas y vuelvan a dar lo mejor durante la próxima temporada. Pero ¿será suficiente el verano para cambiar el estado de ánimo de este equipo con claros síntomas de fatiga mental?

La segunda opción sería el cambio de técnico, manteniendo la base de la plantilla. Quizá esta opción venga dada por la dimisión de un Rijkaard que aunque ha asegurado su continuidad parece en ocasiones cansado de la presión y en caso de que considere que es lo mejor para el club no dudará en dejarlo. La incorporación de un nuevo técnico (normalmente acompañada de nuevos jugadores) crearía ilusión en el entorno y obligaría a los jugadores a ganarse el puesto ante su nuevo mister, pero tendría la incógnita sobre la capacidad de dicho técnico para dirigir la nave azulgrana.

La tercera opción sería la revolución: fin de ciclo, esta plantilla no tiene hambre, vender a una o varias de las estrellas, realizar varios fichajes mediáticos, cambio de técnico… seguramente lo que gran parte de la afición pide tras una derrota dolorosa y que pedirá con más fuerza aún si no se consigue el título de Liga."

Futbolitis:

1- Rijkaard necesita una pausa. Excelente desde la llegada de Davids, con alguna recaída humana, es deficitario en la toma de decisiones, gestiona mal los recursos de la plantilla y muestra dejadez en el planteamiento de partidos. Se necesita un entrenador con el perfil de exprimidor de rendimiento. La propuesta de futbolitis en Rijkaard: Finde ciclo es clara y concisa.

2- Limpieza de la plantilla: Detectar salidas nocturnas en días equivocados, ausencia de ambición y dedicación, aportación al grupo… Evaluación individualizada del rendimiento deportivo, valorar las posibilidades de mercado, estudiar el recorrido de cada jugador… una limpieza sujeta a un análisis profesional no a un análisis mediático.

Només tu ens pots tornar als títols

Que sapigues que venim a per tu, et va bé el 17 de juny?

Aquesta és la portada d'avui del Marca. Atenció que venen a per "nosaltres". Home, es que aquest cap de setmana han canviat moltes coses: passen a ser segons, a dos punts del líder. Desprès de veure la portada, segur que més d'un culé tindra el culet tan estret que no li passa ni un pinyol d'oliva. I es que, al culé de pro (o sigui al pesimista) li fa més por notar l'alé del Madrid al clatell que no el del Sevilla o València. Però home, s'ha de recordar que es manté l'avantatge de dos punts. Però en un hipotètic empat a punts, el Madrid té el gol average a favor. Tot això es veritat, però també el Barça té un calendari més asequible, amb Betis, Getafe i Espanyol a l'estadi, el Calderón com a visita més complicada i a Tarragona com a fi de festa. Si però el Madrid s'ha tret de sobre al València i al Sevilla i a més a més rep a l'Espanyol a 4 dies de la final de la UEFA, al Mallorca i al Depor i visita Huelva i Saragossa. Si, però el Barça comença a recordar per estones el de époques passades i, tot i que genera moltes ocasions, sempre n'acaba fent alguna. Si, però el Madrid no li fa falta jugar bé: t'arriba un cop i fa dos gols. Però es que a més el Madrid té tot el suport mediàtic per guanyar, fet que encara posa més pressió al Barça.

Arribat a aquest punt, el bon culé hauria de ser capaç de recordar aquestes dos portades:

Ni van guanyar el Mundial ni s'ho van tragar. Punt i final. Aquest any recuperarem l'Amunike i l'Okunowo perque ens cantin desde la plaça Sant Jaume allò de "Campelones, campelones" mentrè l'Eto'o fa votar al president Montilla.

PD: Siusplau que ningu digui: "us imagineu un Tenerife... però al revès?" No m'ho vull ni imaginar...

David Hasselhoff

David Hasselhoff és un d'aquells persones que per bé o per mal han marcat a tota una generació. Primer va ser quant érem petits, que tots volem tenir de grans un cotxe com el Kitt. Si teniu diners, podeu complir el vostre somni. Però mentre nosaltres volíem el seu cotxe, les nostres mares... com ho diria... es fixaven en altres detalls. Si senyor, tot i que pot semblar mentida, es va convertir en tot un sex-symbol. Es que quan era jove, tenia un noseque que no podies deixar de mirar.

En els 90's va tornar amb força amb la sèrie Baywatch, fet que va provocar que milions de catalans anéssim a la platja en la cerca de pamelas. La decepció va ser gran quant ens vam trobar amb la realitat catalana...
Però a part de tot això, el bo del David també es conegut per la seva faceta musical. No es que sigui molt conegut aquí, però si que té (o tenia) un cert èxit als EUA i, sobretot, a Alemania. I us preguntareu, cal conèixer aquesta nova faceta? doncs si, perquè sinó no podeu entendre en tota la seva magnitud la importància que té en la nostra societat. I es que no us podeu arribar a fer una idea de la importancia del Hasselhoff fins que no fem un tomb per internet: allà hi trobem diferents jocs amb la seva cara com a protagonista (I i II), diverses galeries de fotografies de un gust especial (I i II) i fins i tot una web on tenim el dubtós gust de poder depil·lar el seu pit.

Sense dubte estem davant d'un personatge que ha sigut capaç de sobreviure al temps i a les generacions, passant de icona sexual dels 80's a icona pels frikis.

Un sentit homenatge als comentaristes

Aquest post l'escric en homenatge als meus dos únics lectors/comentaristes.

Perquè seguiu comentant tan bé i a veure si algú més s'anima.

Amb sang blava