Mes d'estrenes

Queden 11 dies. Desprès d'esperar gairebé un any, que són 11 dies? Que són 11 dies dins la història del planeta? Doncs si, el 31 de Gener s'estrena ja la quarta temporada de Lost als EUA. Per anar fent boca, que millor que un trailer:

He dit ja que queden 11 dies?

Per sort, en queden menys per la que serà l'estrena cinematrogràfica del mes de gener i, amb el permís de l'Indy, possiblament de l'any. No puc estar parlant de res més que no sigui: Mortadelo y Filemón. Misión: salvar la tierra.

Idil·li en l'ascensor

Una història qualsevol (I)

La Laia sabia que anava a morir. Ho va saber des de el dia en que es va apuntar a una web on va oferir el seu sofà a qualsevol desconegut que el necessites. El funcionament és ben simple, et registres, deixes la teva informació (adreça, ciutat, tipus de sofà, disponibilitat, gustos, aficions,...) per tal que qualsevol persona que estigui de pas per la teva ciutat es posi en contacte amb tu per passar una nit. Estava esperançada amb la possibilitat que algun pertorbat li respongués al seu anunci i així, fer que un altre fes el que ella no s’atrevia a fer. Estava cansada de ser el centre i el motiu de les baralles entre els seus dos pares divorciats. I per si fora poc, a més havia d’aguantar a la nova novia del seu pare, més siliconada i amb els llavis més encartutxats que l’anterior. Estava cansada de la vida que portava, estava esgotada de treballar de recepcionista en una torre d’oficines del centre i que ningú li fes cas. Més d’un cop havia pensat que si un dia ella faltés, ningú es donaria compte.

Per això, el dia en que la va trucar el John, va ser el dia més feliç de la seva vida. En John era un estudiant, si es que es pot dir així d’una persona que ja ha acabar els estudis i que s’ha agafat un any per donar la volta al món, de la universitat de Melbourne. L’havia trucat al migdia, en referència a l’anunci de la web i volia saber si l’oferiment encara era vigent. Naturalment, la Laia li va dir que si i van quedar per veure’s més tard a plaça Catalunya, ella portaria un exemplar de la revista Jara y Sedal i ell portaria un barret mexicà de les Rambles.

La trobada va ser freda, normal en dues persones que no s’havien vist mai. A el John li va sembla que tenia al davant una noia intel·ligent, simpàtica i agradable en el tracte. No obstant, els seus ulls amagaven quelcom que li despertava un sentiment de pena cap a aquella noia. Les impressions de la Laia envers el John eren força semblants, però a diferència que ella esperava que aquell noi ros amb ulls blaus fos el seu assassí.

Continuarà...

No l'aparquis, ell no ho faria

Més d'un ja deu haver llegit/sentit la noticia que en el centre comercial Gran Via 2 ha obert un espai destinat per aparcar el marit. No he dubtat ni un segon, que si per exemple, qui oferís el servei fos el Camp Nou i es tractés d'un "aparcamullers", saltaria més d'una associació en defensa de la dignitat i de l'honor de la dona maltractada. Però no és el cas i ja els hi esta bé. El que no entenc molt bé és la finalitat del servei en si. En principi es tracta d'una sala de relax on hi han varis sofàs, una tele i varies revistes per passar l'estona. Fins aquí tot correcte. Ara bé, li cal a un home anar fins al centre comercial per veure la tele i/o fullejar unes revistes? Es que no ho pot fer en la intimitat i/o comoditat de la seva llar? Sospito que el servei en si no va dirigit als homes, sinó als calçonassos que no s'atreveixen a dir no a passar-se la tarda d'un dissabte comprant, entre els que m'hi incloc.

Una altre pregunta que em vaig fer va ser. "Si ens demanen que les acompanyem anar a comprar i només arribar ja ens aparquen, llavors perquè volen que hi anem?" Desenganyem-nos, no es perquè vulguin la nostra opinió quan s'estan emprovant alguna cosa. No senyor, perquè sinó no ens aparcarien, anirien a comprar i desprès ens recollirien. Ni tant sols es per pagar, perquè això es pot solucionar demanant-nos la targeta i així s'eviten el sentir allò de: "100 euros un pantalons? a la plaça són mes barats i tu me'n compres 5". L'única raó, es que només volen que hi anem per portar les bosses durant tota la tarda. Des de aquí proposo a la direcció de Gran Via 2, que si realment volen fer feliços als calçonassos, s'oblidin de l'aparcamarits i que inventin la figura de l'acompanyant. Un empleat del centre, que per un modest preu, els hi portés les bosses de les botigues al cotxe, alliberant així d'aquesta feixuga tasca als milers de calçonassos que deambulem per els seus passadissos i alhora ens podrem quedar a la nostra casa practicant el que més ens agrada: fer de Rodriguez. Més d'un ho pagaria.

Canviant de tema

Últimament he rebut forces comentaris de que només escric sobre esports. Bé, concretament només dos, però per un bloc modest com aquest, això és una multitud. Tal i com deia un expresident: "Vayase sr. Xbgras, vayase". ui, perdó m'he equivocat de cita: "Puedo prometer y prometo" que no hi escriure més sobre aquest tema en aquest bloc. Sinó que ho faré aqui. I per tal d'acomiadar-me tal i com déu mana, que millor que una cançó que vaig escoltar l'altre dia al Bar:

La cançó esta cantada per el Bakero, el Laudrup, el Txiki, el Koeman, l'Eusebio y l'Alexanco, inclosa en un disc titulat "Aquest any si!!!" i publicat el 1991. No cal dir, que tinc el disc i que reconec haver-lo escoltat més d'una vegada. Bé i més de dos.

Frank contra les cordes, moment de rematar-lo?

Ahir vaig llegir en el blog del RacoDC una entrada en la que reclamava la sortida de Frank Rijkaard i vaig comentar que no hi podia estar més en desacord. I a dia d'avui i només 24 hores desprès, encara penso el mateix. Veurem demà. Bàsicament per dues raons: Primera i fundamental, estem a Novembre i l'equip encara esta viu en totes les competicions. És moment per fer revolucions? No, això millor fer-ho a finals de temporada o com a revolsiu extrem en cas de vital necessitat.

I segona, val més boig conegut que savi per conèixer. Avui, llegeixes la prensa i surten noms com Capello, Mourinho, Van Basten, Lippi, Koeman, Valverde o fins i tot Clemente. Ens hem tornat tots bojos? Capello, Mourinho o Clemente? Pasarem de tenir un bomber, un entrenador amb mà esquerra, educat, intel·ligent, que sap tractar la prensa i la toreja com ell vol a un piróman, un entrenador amb poc tacte, groller, provocador i amb facilitat per enfrontar-se a la prensa i companys de professió.

Es que l'únic important és la victoria, no importa els mitjans, sinó el fi i si cal sortir amb 6 defenses es fa. Tot sigui per la victòria final. Es que es pot pensar que noms com Capello o Mourinho et garanteixen resultats immediats. Home, es sospitós que els dos encara estiguin a l'atur.

"Es que l'equip necessita mà dura, fa falta que algú doni un cop sobre la taula,..." són les frases que més es senten en les tertulies. Afegiria també la coletilla " i Frank es incapaç de fer-ho". Em recorda a quant no funciona la televisió, hi han dos formes d'afrontar l'averia: el que s'aixeca i pica al lateral de la tele esperant i desitjant que així s'arregli i el que es queda assentant el sofa dient que es cosa d'ells. Home ni una cosa ni l'altre.

Sòc de l'opinió que Frank s'ha de quedar fins a final de temporada i llavors ha d'entendre que ha arribat el final d'una etapa, que no vol dir fer-lo fora. O com a mínim s'ha de quedar fins que es tinguin opcions de guanyar quelcom, per respecte a una persona que ens ha donat títols i bon joc i per coherència a un projecte que a començaments de temporada era vàlid per tots. En el cas que no fos així i que hi hagués un revolució, sòc de l'opinió, tal i com escriu Enric Banyeres, d'apostar per Guardiola com a tècnic pont fins a final de temporada. Una persona així, no la poses pel seu curriculum, sinó per provar-lo i tenir-lo a la recàmera per si arriba el cas. Sinó el Barça B l'entrenaria un Quique Costas o un Pere Gratacós de la vida. I en finalitzar la temporada s'estudia si es continua amb el mateix entrenador o si es fitxa i/o s'inicia un projecte nou. Per si de cas, proposo dos noms: Ernesto Valverde i Michael Laudrup.

Valverde pel seu curriculum, perque portar l'Athletic a la Uefa i arribar a la final amb l'Espanyol no ho fa qualsevol. I menys amb un equip de cantera i de filosofia especial (Athletic) o amb un equip fet a base de cantera (Gorka, Jarque i Tamudo) i de retalls d'altres equips (Luis Garcia, Riera o Rufete). I Laudrup pel seu bon gust futbolistic i perque esta mantenint el tipus amb un Getafe amb moltes variacions respecte al del any passat i que a més juga a Europa.

Les dos serien apostes arriscades, però també ho ha ver en el seu dia el fitxatge de Rijkaard i no ens podem pas queixar.

La vida dóna sorpreses

Real com la vida...

Sento el retard, masses coses a fer i ens queda tan poc temps per fer-les, que cantava algú. No se si us passa a la resta de bloggers, però si mai algú s'inventés una màquina que transformi els pensaments en escrits, es faria d'or. Em passa sovint, que penso en un tema, el començo a escriure mentalment i fins i tot li corregeixo les faltes , per llavors arribar a casa i oblidar-me del tema i posar-me a fer altres coses.

Bé, al que anàvem, avui us parlaré d'una sèrie de TV britànica, que tot i que ja n'havia sentit a parlar, la vaig veure recomanada en un bloc cull nom no em vull enrecorda. La sèrie en qüestió es The IT Crowd i tracta sobre un departament d'informàtica d'una gran empresa format per una jefa que no en té ni idea, un tio vago i apalancat i un geek amb pinta de Steve Urkel. Lo que més m'agrada, guions i situacions surrealistes a part, es que em sento plenament identificat en el personatge del Roy. Sobretot, quant el truquen perquè hi ha un problema en algun ordinador, el primer que pregunta és: Has provat de parar-lo i tornar-lo a engegar? i si la resposta és afirmativa, torna a preguntar: Has mirat que estigui tot ben connectat? Quants cops en la meva vida m'he trobat en la mateixa situació i he fet exactament las dos mateixes preguntes...

Com a mostra, un botó:

Apunts del Glasgow Rangers - FC Barcelona

Nou partit de Champions, nova crònica. Sort que no la vaig escriure ahir, sinó no salvaria a ningú. Avui es veu diferent, un empat permet continuar sent líder de grup, restant encara dos partits al Camp Nou i un fora. Guanyant els partits de casa (Rangers & Stuttgart) permetria anar molt més relaxats al difícil camp del Lió i inclús podria assegurar-nos el primer lloc. Això no treu, que els últims minuts a Ibrox fossin vergonyosos per un equip que hauria de tenir sempre l'obligació moral de guanyar. La tàctica de nedar i guardar la roba que en diuen.

Més coses positives d'ahir... només destacar la defensa, que va ser l'únic que li va funcionar ahir a Frank. Puyol immens com a lateral dret, amb més presència ofensiva durant la primera part, i que va ser dels pocs que va aportar perill. I que això ho hagi de fer un central reconvertit a lateral... L'aposta de Thuram com a central va sortir bé, sobretot en l'aspecte de controlar el joc aeri del rival i ve també Milito en el tall i l'anticipació. Abidal ahir sense problemes, tot i que li vaig trobar a faltar més presència ofensiva per obrir el camp i córrer la banda.

De mig camp en amunt... buff es que no en salvo ni un... Iniesta totalment out, com més endarrera jugui, menys possibilitats tenim de veure la seva millor versió. Com a mig centre o creador compleix, però crec que esta demostrat aquest any que on millor rendeix es davant, associant-se amb els davanters i no amb els interiors. Xavi per la seva part no va imposar mai el ritme de joc que més li convenia al Barça en tot el partit. Últimament s'esta especialitzant massa en convertir el seu joc massa pla, només obrint a les bandes, en passades verticals,... en definitiva, previsible i avorrit. Del mig, el millor, el Guddjohnsen crec que va aprofitar el partit per revindicar-se com a substitut de Deco. Naturalment no tenen la mateixa importància en el joc, però si un recorregut similar i més presència física. M'agradaria veure algun dia un mig camp amb Guddjohnsen, Touré i Deco.

Si del mig camp, n'he pogut salvar un, em sembla que no puc dir el mateix de la davantera. Comencem pel més jove, Messi o, millor dit, Lionel Josolcontraelmón Messi. Ho vaig dir un dia, el dia que li surten les coses molt bé, però sinó el seu joc es completament estèril., sense sentit. Ahir es va fer un fart de córrer en paral·lel a la portaria, quant hauria de fer tot el contrari: córrer cap a ella. És jove i encara té molt per apendre, com per exemple associar-se més i millor amb els companys (i no em refereixo als teva-meva al mig camp totalment inútils) i a córrer cap a l'espai o tirar diagonals. Segon apartat: ahir es jugava amb davanter centre? Doncs no i un servidor ho vaig trobar en falta. Incomprensiblament, el millor que tenim, ara per ara, estava tirat a la banda. Home, Henry no es un 9 clàssic però si que com a mínim es capaç d'oferir-te una serie de moviments (arrosegar defenses, tirar diagonals,...) que cap dels tres d'ahir t'ofereix. En canvi, tirat a la banda i davant d'un equip que t'ofereix pocs espais i moltes ajudes defensives és completament inútil. Primer perquè no tenia capacitat de regat i segon, tampoc tenia oportunitat d'associar-se amb ningú. I en tot això, qui era el davanter centre titular? Doncs un migcampista més. Ronaldinho ahir va tocar més pilotes al costat de Xavi o Iniesta que davant de la frontal de l'àrea. La única oportunitat que va tenir, sense comptar les de pilota parada, va ser un moviment de davanter, una pilota a l'espai que va aconseguir centrar. Vaig pensar que veuria la llum, que s'adonaria del que havia de fer. Estava equivocat. Per contra, va retrassar la seva posició, sent un migcampista més en atac i el primer en defensar. Total, que no es movia en un radi de 10-15 metres. Més consequències d'això: el joc es va tornar lent, horitzontal, sense movilitat i tothom la demanava al peu. No se on he llegit que Ronaldinho s'ha convertit en la pitjor versió de Riquelme (No el del Barça, sinó el del Villarreal i Argentina), lent, sense regat, sense movilitat, ni un sprint, tot al trote i que viu exclusivament del seu toc de pilota, ja sigui per xutar una falta o per fer passades.

Els Tres Tombs de Brasil

Si senyors, aquest cap de setmana es disputa la ultima i emocionant carrera que decidirà qui és el campió mundial de l'"esport" més aburrit del món mundial. I poso esport entre cometes perque no se si considerar-lo com a tal o com un circ. Oh, es que el pilots són capaços de perdre nosequants kgs en una carrera... Em poso en ple dia d'estiu a 40 graus a la sombra amb un jersei de coll llarg i segur que també suo la cansalada, i no ho considerem un esport, no? Oh, es que són capaços d'aguantar nosequantes forçes G amb el coll en cada curva... A veure, estem cançats de veure per la tele concursos estupids de qui menja més hamburgueses en una hora, records del món en estirar camions amb els péls de la barba,... això tambè ho considerem un esport?

El món de la F1 cada dia s'acosta més al Pressing Catch, o sigui, entreteniment pur i dur. Un circ on cada vegada més hi té més importància els diners. Algun problema que sigui així? Per mi cap, ja s'ho faran... Bé si, un: s'em fa, cada vegada més, pesat veure una carrera de principi a final. Existeix algun esport, esdeveniment esportiu o espectacle televisiu on ja se sapiguen el resultat 24 hores abans? Doncs si, aquesta és la Formula 1, on la classificació del dia abans condiciona en un 80% el resultat final de la prova.

Per això a partir d'ara batejo el circ de la F1 amb el nom de "Els Tres Tombs". Raons, moltes:
- Es tracta de fer voltes en un circuit.
- Els participants van carregats, uns de gasolina i els altres de hortelisses.
- Els participants van patrocinats, uns de marques internacionals i els altres de "Fruteria Manoli", "Transports Alt Urgell",...
- L'únic alicient per mira-ho és per veure com la caguen, literalment en el cas dels burros i caballs o per veure com surten de pista els altres.
- Tal com comencen, acaben. Adelantaments? perque si han d'arribar al mateix lloc...

L'únic bo que em ve el cap amb la cursa final d'aquest cap de setmana, es que a partir de dilluns, T5 en deixarà de donar la tabarra amb el Lobató & Alonso...

[Foto suprimida per no ferir la sensibilitat de ningú ni el seu dret d'autoria.]

Imatge de l'últim gran premi celebrat a Cassà de la Selva